A la jornada de fiscalitat del passat dia 2, uns dels aspectes que va generar més conflicte, va ser el tema de les despeses deduïbles i, en concret, les del tema del vehicle. Com a conseqüència del debat que es va general i a partir dels aclariments de la Yolanda Presa, la ponent i, dels coneixements que tenim, intentarem acabar-ho d’explicar, amb la particularitat que tenen els dos impostos, iva i irpf, que tenen un criteri totalment oposat en la seva interpretació normativa.
En relació a l’iva
Com es poden deduir les despeses d’adquisició i manteniment d’un vehicle particular que s’utilitza a l’activitat professional d’un empresari individual o autònom?
Aquesta és una de les preguntes habitual, dins de l’àmbit fiscal que fan les moltes persones que volen emprendre.
La normativa deixa la porta oberta a que, al final, hisenda en farà l’última interpretació i, no és cap garantia que es pugui deduir les despeses. A més, per fer-ho més complicat, el criteri de l’iva és diferent al criteri de l’irpf.
En relació a l’IVA i, en resposta d’Hisenda a una consulta d’un advocat, van dir que es poden deduir el 50% de les despeses de l’iva que suportin en l’adquisició i manteniment del vehicle, sempre i quan puguis demostrar que l’utilitzes per l’activitat. Com es pot demostrar? Presentant un llistat de clients i les poblacions on es situen, l’agenda de visites (que no admetran una agenda feta d’un dia per l’altre, sinó que hauràs de gestionar-la mica a mica i ben documentada de les visites pactades amb mails, documents, pressupostos acceptats i que consti el dia de la visita, on es lliurarà el producte,… tot allò que justifiqui el desplaçament per a l’obtenció dels ingressos.
Només ens podrem deduir el 100% de l’iva quan el vehicle compleixi les següents característiques:
Vehicles mixtes utilitzats en el transport de mercaderies.
- Vehicles utilitzats en la prestació de serveis de transport de persones a través d’una contraprestació.
- Els utilitzats en la prestació de serveis d’ensenyament de conductors.
- Els utilitzats pels fabricants en proves i assajos.
- Els utilitzats en desplaçaments professionals pels representants o agents comercials.
- Els utilitzats en serveis de vigilància.
En el cas dels vehicles mixtos, útils pel transport de mercaderies i persones fins a un màxim de 9 incloent el conductor, i en el que es pot substituir eventualment la càrrega parcial o total per persones, posant i traient seients.
Si tenim un monovolum o furgoneta que es pugui utilitzar per transportar material i, amés, està retolat el nom comercial, i a nivell personal disposem d’un altre vehicle, sempre que aquest vehicle o monovolum estigui catalogat com a industrial, podrem deduir el 100% de les quotes d’iva suportades tant en l’adquisició com en el manteniment.
Com més es pugui circumstàncies al voltant del vehicle serveixi per acreditar que el 100% del seu ús és purament professional, molt millor.
Arribat el cas, com més t’ajustis al 100% de la norma, més alta serà la garantia que en cas d’inspecció, l’Agencia Tributària consideri correcte la deducció de les quotes d’iva realitzades.
En relació a l’IRPF
Aquí sí que fa l’Agència Tributària té una claríssima interpretació. O es vincula 100% a l’activitat o no es vincula. Clarament deixant patent una incongruència absoluta, doncs la mateixa despesa té dues interpretacions segons el impost que es tracti. No hi ha l’opció de vehicle compartit al 50%.
La pràctica habitual és la deducció de les despeses dins de l’irpf en un 50%, però això no vol dir que estigui ben fet i, cas d’inspecció, si no pots acreditar les despeses aquestes no seràn acceptades perquè no s’ajustarà a la normativa.
Si decideixes imputar les despeses de vehicle perquè consideres que pots demostrar en cas d’inspecció que l’ús del vehicle és per l’activitat econòmica, l’Agència Tributària es reserva el considerar-ho o no despesa fiscalment deduïble.
Arribat el cas i que no sigui acceptat, sempre queda l’opció del recurs, doncs hi ha sentències favorables a la deducció. Però això suposarà un procediment administratiu lent i car.
Demostrar-ho pot suposar, doncs la càrrega de la prova recau en el subjecte tributari, amb fets i comprovants. Per exemple, això vol dir que, si et dedueixes les despeses d’una visita a un client feta a un altre municipi, caldrà disposar dels contactes previs per mail o registre de trucades, la targeta de la visita, si l’empresa fa raport, i els fruits posteriors de la visita, si hi ha hagut comandes. Vist això, caldrà ser molt meticulós i estricta en la recollida de la informació per poder-ho demostrar.
En cas de dubte, sempre es pot demanar o sol·licitar per escrit a la Direcció General de Tributs un aclariment.
En canvi, sí que s’accepta com a despesa deduïble en l’irpf quan aquesta adquisició es realitza a través d’un rènting i/o un leasing, podent deduir el 100% de les quotes.
