Estem analitzant informació estadística d’activitat econòmica de Castellar del Vallès i, trobem dades que milloren després d’un llarg període de decreixement acompanyat d’una llarga i monòtona fase d’estabilitat negativa, amb el que volem dir que, tot i que durant uns trimestres no empitjoràvem gaire, el que segur que no fèiem era creixa o millorar els indicador.

L’atur, tant la taxa com el nominal, sempre en desperta molta atenció i preocupació. En canvi, els indicadors anaven millorant al llarg d’aquests últims trimestres, més concretament, el mes de març del 2013 hi havia 2111 persones en situació d’atur, la dada més alta que tinguem constància. Això representava una taxa d’atur del 17,21%. Moment que es produeix un canvi en la tendència i comença a reduir-se, tot i alguns mesos de repunts puntuals i estacionals. A desembre del 2014, el nominal de persones en atur era 1713 i una taxa del 13,97%. Per tant, en un any i nou mesos, s’ha reduït el nominal en 398 persones i 3,24 punts la taxa d’atur.

Sempre és bo pensar que un indicador presenta millora en la seva evolució, però evidentment, hi poden haver factor que facin canviar la tendència i fins i tot reduir-la, en canvi, no sigui una dada tant positiva perquè no es crea ocupació.

Les persones actuen de diferents maneres, el temps passa i es donen de baixa del sistema, es jubilen, retornen als seus països, o joves que decideixen seguir estudiant i no incorporar-se al mercat de treball… també persones que troben feina fora del municipi, evidentment. Tot això, pot permetre perfectament reduir la taxa d’atur i, malauradament no crear ocupació al municipi.

Aquesta situació es donava a Castellar del Vallès, doncs malgrat la taxa d’atur i el nominal de l’atur es redueixen des del març del 2013, el nombre d’assalariats al municipi inicia un procés de millora fins el primer trimestre de l’any 2014. Finalment, aquest any sí que es tanca amb un creixement de persones assalariades en el municipi respecte al final del 2013 de 216. Per tant, l’any 2014 és el primer exercici que es crea ocupació al municipi des del inici de la crisi econòmica.

Malgrat tot, molt lluny estem encara de les dades màximes dels 7445 assalariats del primer trimestre del 2007 i del nombre de 929 comptes de cotització d’empreses que teníem a principis del 2007. També coincidint en el mateix període la taxa d’atur més baixa, del 7,08% i de 838 persones en atur a maig de 2007.

Altres dades que ens permeten veure el futur amb més optimisme, són les dades de contractació. Segueix augmentant el nombre de contractes laborals realitzats aproximadament en uns 500 respecte l’any 2013. També, tot i que segueix sent el sector serveis el que fa la major part de la contractació, amb un 75% dels contractes, tenim que aquest any el sector industrial ha doblat percentualment el nombre de contractes, arribant al 20% respecte el 10% de l’any 2013 i, el més important, presenta també un canvi de tendència, doncs portava pràcticament 8 anys reduint el seu pes, exceptuant l’any 2012. Pràcticament ha recuperat la ponderació de nombre de contractes realitzats.

Però, aquesta contractació representa un volum de contractes molt més elevat que anys endarrere i, òbviament, el motiu és molt clar, hi ha un gran nombre de contractes però d’una durada molt, molt curta. Tenim que un pràcticament 50% dels contractes tenen una durada màxima d’un mes. Si a aquesta dada hi sumem els de durada indeterminada, arribem al 75% dels contractes realitzats. Això vol dir que, tot i crear ocupació neta, recuperar volums de contractació, la precarietat laboral és altíssima, condicionant clarament preocupant.

Però, sense voler pecar d’optimista, aquestes millores de variables, més les millores d’expectatives que figuren a les enquestes i les de diferents empresaris del municipi amb qui tenim la sort de parlar, tenen unes perspectives de negoci lleugerament optimistes. Tot aquest conjunt d’indicadors, ens fa ser lleugerament més agosarats i atrevint-se a confirmar que sí, que finalment hem aconseguit arribar a canviar la tendència.

Ara, només falta consolidar-la i que aquesta empenta sigui suficient per recuperar nivells anteriors i permetre resoldre la greu problemàtica econòmica i sobretot, la problemàtica social. Això sí, aquesta recuperació és només gràcies a l’esforç de les persones i de les empreses, però no de les polítiques econòmiques ni a les facilitats d’accés al finançament.

Per tant, com sempre, l’economia la mouen les expectatives, les empreses i les persones. Per tant, l’emprenedoria, inspiració, empenta, dedicació, creativitat, innovació, lluita i voluntat de tirar endavant malgrat que la situació convida a deixar-ho tot, només s’ha aguantat gràcies a la voluntat de tots aquestes persones emprenedores i empresaris

Només aconseguint una potent activitat econòmica aconseguirem revertir la problemàtica social. Que ningú posi pals a les rodes.

Continuant amb el tema encetat la setmana passada, acabarem les entrades sobre la factura electrònica tractant els aspectes relacionats amb aquest document i l’administració pública, l’activitat privada. També les obligacions dels emissors i receptors; els avantatges que suposa i els formats digital acceptats.

Novetats pel 2015: Administració pública i activitat privada

Des del 15 de gener, és obligatori facturar electrònicament a tots els organismes de l’Administració Pública, Ministeris, Comunitats Autònomes, Ajuntaments com el de Castellar del Vallès, empreses públiques, etc. Per exemple, un subministrador de material escolar o productes de neteja a una escola pública.

També poden quedar exemptes les factures que els seu import no arribi als 5.000€ sempre que l’administració pública pertinent ho especifiqui reglamentàriament. També aquelles que l’administració endarrereixi el termini amb objecte de preparar el punt telemàtic de presentació de factures.

L’objecte és incrementar el control sobre els pagaments de les AAPP per reduir la seva morositat i millorar la competitivitat dels seus proveïdors, reduint les despeses i riscos financers.

Es crea un punt general d’entrada de factures electròniques per cada administració, en el que els proveïdors presentaran i tramitaran les factures que hauran d’estar en el format Facturae 3.2.1, que obliga a treballar amb proveïdors de facturació que tinguin integrat aquest format.

Això mateix també afectarà a les pimes i grans empreses que operin en el sector privat i que tinguin més de 100 treballadors o un volum anual d’operacions superiors al 6.010.121 € i, també, totes aquelles empreses que ho hagin sol·licitat explícitament.

Obligacions dels emissors d’una factura electrònica

Les obligacions que s’ha de tenir en consideració són:

• Crear la factura en una aplicació informàtica complint els requisits mínims exigits en una factura.
• Assegurar la llegibilitat del format de la factura.
• Garantir l’accés a les factures, ja sigui en la seva visualització, cerca selectiva, copia o descàrrega i impressió.
• Conservar les dades de la factura, no es necessari conservar la factura sinó la base de dades que l’ha generat.
• Comptabilitzar la factura.
• Garantir l’autenticitat, integritat i llegibilitat de les factures, garantint una pista fiable d’auditoria per fer un seguiment entre la factura i el lliurament dels bens i/o serveis.

Obligacions del receptor d’una factura electrònica

La persona que rep una factura, també té un seguit d’obligacions:

• Rebre la factura, garantint que es compleixin els requisits mínims exigits i que la firma electrònica sigui segura.
• Conservar la factura rebuda en el seu format original o bé delegar aquesta funció a un tercer.
• Assegurar la llegibilitat del format original.
• Garantir l’accés a la factura per poder visualitzar-la, cercar-la, copiar-la o descarregar-la i imprimir-la.

Avantatges de la facturació electrònica

Entre els que destacarem els següents:

• Estalvi de costos
• Reducció del temps de gestió
• Mecanització en la comptabilització i l’administració.
• Millorar l’eficiència.
• Millorar la seguretat de la factura en paper, reduint la probabilitat de falsificació.
• Eliminar espais de magatzem de documents.
• Integrar les aplicacions internes de l’empresa.
• Reducció de despeses en paper.
• Facilitar les transaccions.

Quin format s’ha d’utilitzar per la factura electrònica

Quan parlem de format de la factura, ens referim al fitxer que suporta el contingut legal de la factura. Es poden utilitzar diferents formats per fer una factura electrònica i que són:

• XML, PDF, HTML, DOC, XLS, JPEG, GIF o TXT, entre altres.

D’aquests, els més utilitzats són:

• el pdf, d’ús habitual quan el destinatari és un particular, professional o pime i es vol guardar electrònicament la factura.
• XML, aquest format és el que utilitza l’Agència Tributaria, facturae.
• EDIFACT, és el format que s’acostuma a utilitzar quan l’enviament és d’ordinador a ordinador, i el destinatari acostuma a ser una empresa que tracta de forma automatitzada la informació.

La factura electrònica, digital o telemàtica, sense cap mena de dubtes és el model de factura que, més d’hora que tard, acabarà predominant les relacions comercials. La importància del desenvolupament de les noves tecnologies  i la cerca d’una millor seguretat, comoditat, fins i tot fiabilitat i, per descomptat, major control i lluita contra el frau, farà que cada vegada estigui més estesa i implantada.

Durant aquest 2015, la seva implantació ja està agafant velocitat, sobretot amb l’ús obligatori a l’administració pública i a les grans empreses. És a dir, és obligatori per a les societats que proveeixen a les administracions.

La factura electrònica és un equivalent funcional a la factura en paper, excepte en que la transmissió és per mitjans electrònics i telemàtics.

Però per que aquesta factura sigui legalment apta, cal que, tal com fixa el Reglament de Facturació, ha de tenir els mateixos requisits, camps obligatoris exigibles, que les de paper i expedida i rebuda en format electrònic. A més, cal que sigui transmesa d’ordinador a un altre ordinador, recollint el consentiment de d’ambdues parts.

També caldrà que, aquesta factura, estigui signada per una firma electrònica amb certificat reconegut, fet que dóna autenticitat i que garanteix que la factura no ha estat modificada.

Es tramita en dues fases:

1. Crear la factura, igual que es fan en paper, i emmagatzemar-la en un fitxer de dades.
2. Un cop creada, es procedeix a signar-la electrònicament mitjançant el certificat digital propietat de l’emissor de la factura.

Normativa de la factura electrònica

Aquesta factura està regulada per la següent normativa:

–          Reglamento de facturació que recull el Real Decreto 1619/2012 i que està en vigència des de l’1 de gener de 2013.

–          Ley 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el sector públic.

A més, a Catalunya, també està regulada amb anterioritat a través de la Llei 10/2001.

En properes entrades, comentarem les novetats per aquest any 2015 a les AAPP i a l’activitat privada, les obligacions de les parts i els avantatges que té.

Hi ha moltes persones que tenen dubtes si cal o no donar-se d’alta d’autònoms com a conseqüència de realitzar algun tipus d’activitat que els hi repercuteix un nivell baix d’ingressos insuficient per assumir la quota d’autònoms. Tot seguit analitzem una mica les causes que ens poden portar a aquesta situació, els requeriments legals per facturar i el que diuen les diferents administracions.

Val a dir que, ara, amb la tarifa plana, per a tots aquells que hi tenen dret, la Seguretat Social els hi aplicarà la “tarifa plana”, és a dir, una bonificació del 80% els primers 6 mesos, del 50% els segons semestre i, finalment el 25% de bonificació fins arribar als 18 mesos, prorrogables fins els 30 mesos. Amb aquesta bonificació, la quota mensual, a partir d’una base de cotització mínima per a menors de 47 anys és de 884,40, i una quota de 263.5€, li quedaria una quota mensual els sis primers mesos d’uns 53 € aproximadament.

Fet aclariment que pot ajudar a resoldre dubtes, és bastant habitual trobar-se casos de persones que desenvolupen una activitat directament o per compta propi, que els permet sobreviure, però que, legalitzant totalment l’activitat, aquesta seria del tot inviable. Aquests casos clarament opten per l’economia submergida però desconeixen si estant comenten una infracció, delicte,… o bé, ningú s’assabentarà.

Podem identificar diferents situacions que generen dubtes al respecte de donar-se d’alta d’autònom:

Persones que treballen per compta propi a temps parcial o a estones, tot i tenir una feina per compte aliè.

Professionals mal pagats pels seus clients, o amb un únic client que imposa ser “autònom” per estalviar-se les despeses de la seguretat social en cas de contractar-la.
Persones que inicien una activitat, però que d’entrada no serà suficient com per assumir totes les despeses fins que assoleixin un nivell de vendes suficient.
Autònoms amb experiència que es troben en situacions de dificultat per la crisi o per altres motius.

Podem facturar sense donar-se d’alta d’autònoms?

Legalment, per poder emetre una factura es necessari complir dos requisits:

1.    Alta a la Seguretat Social com autònom, cost de 263€ mensuals (sense considerar es possibles bonificacions actuals…)
2.    Alta censal a Hisenda (model 036 o 037), sense cost econòmic.
Un breu recordatori o aclariment, aquests documents queden substituïts pel DUE (document únic electrònic) que es pot realitzar aquí al Centre de Serveis a través del punt PAE.

Si no complim aquests requisits i treballes per compte propi, estaràs incrementant l’economia submergida, incidint en la menor recaptació de l’administració, i fent competència deslleial amb els competidors degudament legalitzats.

Què diu la Seguretat Social?

Aquesta fixa com a obligatori, segons la legislació vigent, que per poder realitzar de forma habitual, personal i directa una activitat econòmica a afany de lucre, sense contracte de treball, obliga a donar-se d’alta d’autònom.

Ara bé, aquesta obligatorietat no considera el nivell d’ingressos i el temps destinat a aquesta activitat, el que prima és desenvolupar una activitat per compte propi de manera habitual, amb independència de la dedicació.

A més, aquesta estableix una quota fixa mínima, a partir d’una base de cotització que ja hem comentat de 884,40, amb independència dels ingressos que se’n derivin de l’activitat, mentre que un treballador per compte aliè, contribueix segons la seva remuneració. És a dir, aquests últims està basat en el nivell d’ingressos i els autònoms amb una quantitat fixa (a l’expectativa del què finalment passarà amb la bonificació).

Malgrat tot, des de la Seguretat Social confirma que existeix un buit normatiu al respecte, que provoca picaresca i també que l’administració, conscientment, deixa fer en molts casos i no actua la inspecció de treball. Malgrat, però, hi ha precedents de sancions.

Però, en dret existeix la jurisprudència i, en alguns casos, els jutges donen la raó a les persones que no havien fet l’alta al RETA i van poder demostra ingressos inferiors al salari mínim interprofessional (SMI). Però clar, després de ser sancionats i presentar el recurs corresponent amb el perjudici econòmic i moral (per l’any 2015 el SMI és de 648,60€ mensuals).

Què diu Hisenda?

A aquesta administració el que li interessa és que declaris tots els teus ingressos i, per tant, el tema dels autònoms et remeten a la Seguretat Social. Ells consideren que t’has de donar d’alta a través dels models 036 i 037 i pagar els corresponents impostos que són IRPF i IVA.
D’altra banda, hi ha diferents aspectes a considerar, com són la declaració d’operacions amb terceres persones (model 347 que es presenta al febrer), que obliga a informar d’aquelles persones i/o empreses en que tenim intercanvi comercial per valor de 3.000€ o més.
Si presentes factures als teus clients, hauràs de gravar amb IVA el import i ingressar la diferència entre aquest Iva repercutit i el suportat.

Recorda que, al donar-te d’alta d’autònom, Hisenda té constància dels teus ingressos, doncs els teus clients declaren en nom teu la retenció d’IRPF que ha fet a la teva factura. Si no presentes la declaració d’iva, fàcilment ho poden detectar.

Com podem actuar?

Tot esperant a que una quota bonificada per les persones que inicien una activitat (que també hauria de ser extensible a aquells autònoms en situació econòmica d’especial dificultats), hi ha diverses solucions possibles segons les particularitats de cadascun i els riscos a assumir el valors que tinguem:

1.- Si treballes per un sol client, els considerats autònoms dependents, la millor manera d’aconseguir legalitzar la situació és convèncer l’empresari/a de que et faci un contracte laboral temporal, per obra o servei o a temps parcial, encara que suposi renunciar a una part dels teus ingressos, per contribuir a la quota del règim general.
2.- Una opció si les feines són molt temporals o concentrades en alguns mesos dins de l’any, és anar-se donant d’alta i de baixa en funció d’aquests períodes d’activitat, encara que això suposi concentrar factures en el moment d’estar donat d’alta. Però sempre és recomanable que la facturació no superi el salari mínim interprofessional i les quotes dels autònoms, doncs en aquest cas, podria ocasionar una inspecció. Si s’està per sobre d’aquests imports, s’haurà d’estar donat d’alta en el RETA de manera permanent. En aquest cas, també perdríem el dret a la “tarifa plana” (no és pot haver estat donat d’alta en el RETA en els últims 5 anys).
3.- També hi ha cooperatives de facturació, que estant sorgint per aquests casos. Òbviament genera unes despeses de gestió i també el impostos a pagar, per tant, la facturació no serà neta. També es pot fer a través d’algun “amic” que ens faci la factura puntualment, també tindrà despeses i pagaràs els impostos, però no pot ser molt sovint, el teu client també voldrà saber amb “qui” realment està treballant.
4.- Si només et dones d’alta a Hisenda, només complim amb una part de les nostres obligacions, ens permet facturar amb el NIF i si pagues els impostos vinculats amb l’activitat, Hisenda no dirà res. Però la Seguretat Social si detecta la situació causarà problemes, reclamant els autònoms des del primer dia amb el conseqüent recàrrec del 20%. Malgrat això, cas d’arribar a un judici, hi ha jurisprudència que està donant la raó al ciutadà sempre que quedi clarament demostrat que els seus ingressos no arriben al salari mínim interprofessional. Situació de risc i que suposarà segurament un embarg i un judici, i per descomptat, assumir les despeses jurídiques que això pot suposar.
5.- Si el que fem és una activitat secundaria, és a dir, no és la teva activitat principal tant en ingressos com en temps perquè ja treballem per compte aliè. És similar a l’anterior punt, no està escrit, però la jurisprudència ha donat la raó als ciutadans. Però si els teus ingressos estant per sobre del SMI, incorres en situació de pluriactiviat amb un contracte per compte aliè i hauràs de pagar la quota d’autònoms.
6.- Finalment queda mantenir-se en l’economia submergida, opció que recomanem evitar totalment, doncs és il·legal, atenta a la competitivitat i si et troben et sancionaran tan Hisenda com la Seguretat Social. Cas de fer-ho, cal mesurar molt bé els riscos. Només pot arribar a tenir un sentit si realment els teus ingressos són molt baixos.

Bé, esperem haver fet algun aclariment a un tema prou recorrent d’usuaris que consulten en Centre de Serveis, de totes manera, no dubteu en consultar abans de realitzar cap pas.