En data 28 d’abril d’enguany, el BOE va publica la Llei 5/2015, de 27 d’abril de foment del finançament empresarial.

Entre els aspectes més destacats, trobem els següents:

Vigència: a partir del 29 d’abril del 2015, l’endemà de la seva publicació.

Finalitat de la norma: per una banda, fer més accessible i flexible el finançament bancari a les pimes, potenciant la recuperació del crèdit bancari i, en segon lloc, avançar en el desenvolupament de mitjans alternatius de finançament, fixat les bases reguladores necessàries per enfortir les fonts de finançament corporatiu directa o finançament no bancari.

Aspectes més rellevants:

–      S’estableixen drets irrenunciables a les pimes, en els supòsits de cancel·lació o reducció del flux de finançament per part de l’entitat de crèdit: dret a un preavís quan l’entitat tingui la intenció de no prorrogar, extingir o reduir en més d’un 35% el flux de finançament i el dret a que l’entitat li faci arribar l’informe d’informació financera – pime, on consti la situació financera i la valoració del risc creditici.

–      Es refon en aquesta llei el règim jurídic de la titulització: regulació dels fons de titulització i de les societats gestores dels mateixos, la Llei introdueix importants novetats en el seu règim legal.

–      Es modifica el règim d’emissió d’obligacions en les societats de capital:

• Es permet a les societats de responsabilitat limitada, amb alguns límits, l’emissió d’obligacions i altres valors que reconeguin o creïn deute (excepte obligacions convertibles en participacions socials).

• S’elimina el límit màxim que impedia emetre obligacions a les societats anònimes i comanditàries per accions per sobre dels seus recursos propis.

• Es modifiquen les competències per acordar l’emissió d’obligacions: és competent l’òrgan d’administració -excepte disposició contrària en els Estatuts-, sent competència de la junta general d’accionistes l’emissió d’obligacions convertibles en accions.

• Se suprimeix el requisit previ d’anunci de l’emissió en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil.

• Es modifica la regulació dels sindicats d’obligacionistes.

–      Regulació de les plataformes de finançament participativa («crowdfunding»): Si bé el terme crowdfunding es refereix a una gran varietat de maneres de finançament, que tenen com a element comú l’ús d’una plataforma tecnològica en línia per a presentar projectes i recaptar fons, aquesta llei regula un tipus de crowdfunding, el que té un component financer (l’inversor espera rebre una remuneració per la seva participació) quedant fora de l’àmbit d’aquesta norma el crowdfunding instrumentat mitjançant compravendes, donacions o préstecs sense interessos.

• La Llei regula les plataformes que exerceixin la seva activitat en territori nacional.

• Estableix una reserva d’activitat a favor de les plataformes que compleixin els requisits de constitució i exercici d’activitat establerts en la Llei.

• Els projectes que poden ser objecte de finançament participativa només podran ser projectes de tipus empresarial, formatiu o de consum.

• Prohibeix que exerceixin activitats reservades a les empreses de serveis d’inversió o entitats de crèdit.

• Necessiten autorització prèvia per exercir la seva activitat, havent de complir, per obtenir-la i mantenir-la, una sèrie de requisits.

• Han de complir unes normes de conducta.

–      Millora del règim jurídic de les societats de garantia recíproca i de les societats de refiançament. Aquestes societats han d’aplicar les normes sobre idoneïtat d’administradors i directius d’entitats de crèdit.

–      Estableix un nou règim jurídic per als establiments financers de crèdit («EFC») que no tenen la condició d’entitats de crèdit, encara que seguiran subjectes als sistemes de supervisió i regulació financeres d’aquestes entitats. Són empreses autoritzades que es dediquen a la concessió de préstecs i crèdits, el factoring, l’arrendament financer, concessió d’avals i garanties, etc.

–      Règim transitori: S’estableix règim transitori, per:

• Procediments d’autorització de creació de societats de garantia recíproca en curs.
• Adaptació a la nova normativa per a societats de garantia recíproca.
• Transformació d’establiments financers de crèdit en entitats de pagament o de diners electrònic híbrides.
• Procediments d’autorització en curs d’establiments financers de crèdit.
• Informació comptable a remetre pels establiments financers de crèdit.
• Adaptació a la nova normativa per a societats gestores de fons de titulització.
• Els fons de titulització i les titulitzacions de drets de crèdit futurs.
• Les societats les accions estiguin sent negociades exclusivament en un sistema multilateral de negociació, que assoleixin una capitalització borsària superior a cinc-cents milions d’euros.
• Emissions d’obligacions de conformitat amb la Llei 211/1964, de 24 de desembre, sobre regulació de l’emissió d’obligacions per societats que no hagin adoptat la forma d’anònimes, associacions o altres persones jurídiques i la constitució del Sindicat d’Obligacionistes.
• Exercici previ de l’activitat de les plataformes de finançament participativa.

Disposicions afectades:

Modifica:

– La Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.

– La Llei 44/2002, de 22 de novembre, de Mesures de Reforma del Sistema Financer.

– La Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’Institucions d’Inversió Col·lectiva.

– La Llei 26/2006, de 17 de juliol, de mediació d’assegurances i reassegurances privades.

– La Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis.

– La Llei 22/2014, de 12 de novembre, per la qual es regulen les entitats de capital de risc, altres entitats d’inversió col·lectiva de tipus tancat i les societats gestores d’entitats d’inversió col·lectiva de tipus tancat, i per la qual es La Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’Institucions d’Inversió Col·lectiva.

– La Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats.

– La Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es La Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l’assegurança de dependència i per la qual s’estableix determinada norma tributària.

– La Llei 16/2014, de 30 de setembre, per la qual es regulen les taxes de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

– La Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit.

Deroga:

– La Llei 211/1964, de 24 de desembre, sobre regulació de l’emissió per societats que no hagin adoptat la forma d’anònimes, associacions o altres persones jurídiques i la constitució del Sindicat d’Obligacionistes.

– Els articles 5, 6 i 7 de la Llei 19/1992, de 7 de juliol, sobre règim de societats i fons d’inversió immobiliària i sobre fons de titulització hipotecària, excepte per als fons de titulització hipotecària que s’haguessin constituït amb anterioritat a l’aprovació d’aquesta Llei.

– L’article 16 del Reial decret llei 3/1993, de mesures urgents sobre matèries pressupostàries, tributàries, financeres i d’ocupació.

En més d’una i dues ocasions, diem alguna cosa a alguna persona o grup de persones, ja siguin amics, família i també i principalment, en l’àmbit professional i, sorprenentment, el resultat és ben diferent del que nosaltres esperàvem. A més, en moltes ocasions això acaba representant un conflicte o bé un malentès. I les persones emprenedores que inicien un projecte?

Doncs encara és més important que el nostre missatge arribi tal com volem i desitgem que arribi. Comunicar és intentar aconseguir alguna cosa d’una o varies persones. Ho aconseguim?

En tots els àmbits de la societat, la comunicació efectiva, se capaços d’expressar-nos i comunicar-nos de manera eficient, és a dir, d’aconseguir influir en els altres d’alguna manera, és clau per poder progressar. Necessitem millorar les nostres habilitats comunicatives. Nosaltres mateixos seríem un bon exemple que necessitem millorar.

A continuació us narrem algunes de les recomanacions dels professionals i experts en aquest àmbit. A més, a punt d’iniciar la campanya electoral, també ens serà molt pràctic per detectar els polítics que són capaços de fer calar el seu missatge…

Recomanacions

–      Ser breu i no repetir-nos. Reiterar el missatge donant masses explicacions, una i una altra vegada, farà que el interlocutor desconnecti i es pugui arribar a sentir menyspreat, sense capacitat per entendre-ho. Millor donar un missatge senzill i clar que repetir-lo.

–      Anar al gra, ser concrets. No utilitzar les generalitzacions, especificar allò que realment volem.

–      No tornar endarrere. Recordar assumptes del passat i tornar a treure conflictes, no ens farà avançar de cap manera ni aconseguir res més que recordar aspectes negatius i incomodar a l’altra part. Del passat s’ha d’aprendre, sobretot a no repetir errades i a donar la volta a aspectes negatius per convertir-los en positius.

–      Lloc i espai per parlar. En funció del què hem de tractar, haurem de preparar o trobar el lloc més ideal. Si s’ha de tractar algun tema difícil o personal, sempre millor fer-ho en privat. En canvi, les felicitacions, millor que siguin amb més públic, on tothom pugui escoltar-ho. No cal afalagar amb excés, però sí de manera natural i quan toqui. Els altres es sentiran valorats i millorarem la seva autoestima.

–      Ordenat, si hem de tractar més d’un punt, anar un per a un, no treure més d’un tema a la vegada, sobretot si no tenen res a veure entre sí.

–      La comunicació no verbal, és molt més important “com” diem les coses, la manera de dir-ho, casi que el què diem.

–      L’absolutisme no és bo. No cal utilitzar coses com “sempre igual” o “sempre fas el mateix”. No s’ha d’etiquetar a ningú. Millor utilitzar “a vegades”, “tot sovint”… Millor dir “això és una mentida” que no tractar algú de “mentider”!!

–      Una crítica constructiva, millor remarcar-la sobre el comportament i no sobre la persona en sí.

–      Empatia, posar-nos al lloc dels altres sempre ens donarà una visió molt més oberta a entendre els comportaments de les altres persones.

–      Repreguntar, fer preguntes per intentar esbrinar si s’ha entès el missatge que estem intentant donar i, quan ens expliquen alguna cosa, fer preguntes que confirmin allò que ens pensem que hem entès.

–      Escoltar, tot i que el posem l’últim, potser és el més important, saber escoltar és clau per poder comunicar-nos millor.

Aquestes són algunes, segons els experts, de les consideracions que hem de fer per intentar millorar la nostra comunicació. Segur que trobaríem moltes més coses, però d’aquesta relació, posar-ne alguna en pràctica, ja ens farà millorar, que en definitiva és del que es tracta, com a les persones emprenedores, de seguir avançant.