Entre les diferents obligacions que tenen els autònoms o empresaris individuals en relació a les seves obligacions fiscals, són les declaracions d’iva i d’irpf. Entre aquestes, cal destacar la de conservar les factures, tant les rebudes com les emeses durant un període de quatre anys.
Per començar, qualsevol anotació als llibres registres d’ingressos i despeses en qualsevol tipus de format, ha de tenir el seu suport documental, és a dir, tenir les factures emeses i rebudes, de manera ordenada i durant els següents quatres, com ja s’ha comentat.
Tanmateix s’haurà de guardar els justificants comptables de les operacions en les que sigui d’aplicació la inversió dels subjecte passiu quan aquest sigui d’una altra comunitat autònoma. Juntament amb les factures, s’haurà de guardar els documents acreditatius del pagament o cobrament.
També les factures hauran de conservar-se en el formats que germanitzin l’autenticitat dels seu origen, la seva integritat del contingut i la llegibilitat. En cas de que el material es conservi en format digital o electrònics, s’haurà de assegurar la llegibilitat dels mateixos en format original, així com la de les dades associades i els mecanismes de verificació de firma.
Aquesta feina podrà estar delegada, , però el fet i la responsabilitat i obligació de conservar els documents serà la mateixa.
Així, us recordem quines són les obligacions fiscal mínimes d’un autònom de manera simplificada i que, pràcticament, tots han de fer com a mínim:
IRPF:
– Model 100: declaració d’irpf anual
– Model 130/131: de pagaments fraccionats trimestrals
– Model 111: Declaració trimestral de les retencions del treball
– Model 115: Declaració de la retenció dels lloguers trimestral
– Model 180: Resum de retencions anual de lloguers
– Model 190: resum anual de retencions del treball
IVA:
– Model 303: autoliquidació trimestral d’iva
– Model 390: declaració resum anual d’iva
ALTRES:
– Model 347: declaració informativa d’operacions amb tercers superiors a 3000€.
Clar que, segons la casuística individual, aquests són els tràmits mínims i un punt de partida, en tot cas, que generarà més obligacions fiscals. També hi ha algun cas que suposa menys obligacions, com els règims d’estimació directa per objectius (mòduls) i el recàrrec d’equivalència de l’iva.
