Hi ha un moment que tota persona que té una idea empresarial es planteja o es qüestiona que, abans de formalitzar l’empresa, ha de decidir quin tipus de forma jurídica li convé o li pot ser més interessant. Tot seguit intentem donar una mica de llum.

Sol o acompanyat?

La pregunta sembla una obvietat però és un aspecte a considerar. Si vols fer una activitat econòmica o professional de manera habitual, personal i per compte propi, en que només figuraràs tu com a treballador, el més pràctic i convenient seria decantar-se per l’empresari individual, els anomenats autònoms, obligant a liquidar el impost sobre la renda de les persones físiques.

Ara bé, si la teva idea emprenedora forma part d’una iniciativa col·lectiva estarem parlant de constituir una forma jurídica societària, la més habitual les societats de responsabilitat limitada. Aquesta és la forma jurídica més comuna entre els models associats però no és la única. Cada tipus de societat té uns requisits diferents derivats d’aspectes com el nombre socis el capital social, el grau de responsabilitat sobre el patrimoni,… La principal diferència entre aquestes dues opcions rau en la responsabilitat sobre el patrimoni i la tributació que seria per impost de societats.

Hi ha altres alternatives, més senzill com la comunitat de bens i les societats civils. La primera és la forma d’associació més senzilla entre autònoms i tributa per IRPF. La societat civil és un contracte privat, es pot aixecar a document públic, entre dues o més persones per realitzar conjuntament una activitat amb afany de lucre i que tributa des del 2016 per el impost de societats.

Finalment, ara s’està intentant des de les administracions promoure les cooperatives com a instrument més vàlid per a l’emprenedoria de caire social i com a forma jurídica òptima per a segons quin tipus d’activitats.

Tot seguit adjuntem un quadre indicatiu de les principals característiques i requisits de les diferents formes jurídiques per emprendre:

Comparteix..

• 
• 

Hi ha un moment que tota persona que té una idea empresarial es planteja o es qüestiona que, abans de formalitzar l’empresa, ha de decidir quin tipus de forma jurídica li convé o li pot ser més interessant. Tot seguit intentem donar una mica de llum.

Sol o acompanyat?

La pregunta sembla una obvietat però és un aspecte a considerar. Si vols fer una activitat econòmica o professional de manera habitual, personal i per compte propi, en que només figuraràs tu com a treballador, el més pràctic i convenient seria decantar-se per l’empresari individual, els anomenats autònoms, obligant a liquidar el impost sobre la renda de les persones físiques.

Ara bé, si la teva idea emprenedora forma part d’una iniciativa col·lectiva estarem parlant de constituir una forma jurídica societària, la més habitual les societats de responsabilitat limitada. Aquesta és la forma jurídica més comuna entre els models associats però no és la única. Cada tipus de societat té uns requisits diferents derivats d’aspectes com el nombre socis el capital social, el grau de responsabilitat sobre el patrimoni,… La principal diferència entre aquestes dues opcions rau en la responsabilitat sobre el patrimoni i la tributació que seria per impost de societats.

Hi ha altres alternatives, més senzill com la comunitat de bens i les societats civils. La primera és la forma d’associació més senzilla entre autònoms i tributa per IRPF. La societat civil és un contracte privat, es pot aixecar a document públic, entre dues o més persones per realitzar conjuntament una activitat amb afany de lucre i que tributa des del 2016 per el impost de societats.

Finalment, ara s’està intentant des de les administracions promoure les cooperatives com a instrument més vàlid per a l’emprenedoria de caire social i com a forma jurídica òptima per a segons quin tipus d’activitats.

Tot seguit adjuntem un quadre indicatiu de les principals característiques i requisits de les diferents formes jurídiques per emprendre:

Comparteix..

• 
• 

Arribat el mes de gener els autònoms i professionals tenen que formalitzar les liquidacions del quart trimestre i, am és, presentar els resums anuals, de manera que tanquin el cicle comptable de l’exercici anterior.

 Tancament comptable 2017

Per tancar el període impositiu d’una activitat s’ha de fer front a un procés global per obtenir el resultat de tot l’exercici comptable de l’any natural anterior. Hi ha dues fases ben diferenciades del tancament comptable, el primer trobar la diferència entre ingressos anuals i despeses, un cop obtingut, fer els ajusts fiscals que corresponguin.

1. Els ingressos a declarar

Per tancar comptablement l’exercici cal fer el sumatori de totes les vendes realitzades, sense oblidar de consignar també els altres ingressos que també s’han de declarar, com per exemple, subvencions, ajuts rebuts, beneficis financers, diferència entre  estoc inicial i final,…

2. Les despeses

Hauran de revisar totes les seves despeses, exclusivament aquelles vinculades a l’activitat econòmica i convenientment justificats i documentats. Totes les despeses els recurrents i fixes pel funcionament, la Seguretat Social i els sous dels treballadors i tots els derivats de l’activitat encara que no siguin habituals sempre que siguin vinculats a l’activitat. Per tant, no es pot oblidar d’incloure els següents:

• Contractació de professions.
• Adquisició de bens de tercer per desenvolupar l’activitat.
• Quotes d’assegurances mèdiques, de l’autònom com del cònjuge i dels fills menors, limitat a 500€ per persona i a 1.500€ en cas de persones amb discapacitat).
• Factures de despeses de subministraments, també els del domicili sempre que es compleixin els requisits determinats i en les condicions que s’estableixen.
• Canons, fiances,…
• Despeses de formació si són objecte de l’activitat.
• Despeses d’atenció als clients i proveïdors sempre que només seran deduïbles per un import de fins 1% dels ingressos anuals.
• Si ets una entitat de reduïda dimensió, amb un import net de xifra de negocis inferior als 10 milions d’euros, es pot deduir 1% del total de saldo de deutors comercials a 31 de desembre. Sempre que no t’hagis deduir els deutes de manera individual perquè tinguin una antiguitat superiro als 6 mesos o bé s’hagin reclamat judicialment.
• Si tributes per estimació directe simplificada, pots deduir-te un 5% de la diferència entre ingressos i despeses, com a despeses de difícil justificació, això sí, amb un límit de 2.000€.
• Totes des despeses de personal, les de reparació i conservació dels bens,…

3. Inversions i amortitzacions

 Finalment per acabar amb el tancament comptable, s’ha de comprovar les inversions realitzades al llarg de l’any i les dels anys anteriors, amb l’objectiu de deduir les amortitzacions corresponents. Al tractar un aspecte fiscal, aquesta amortització ha d’estar alineada amb els coeficients permesos a la taula d’amortitzacions que publica la mateixa Agència Tributaria.

Amb tota la informació recollida, només s’ha de restar els ingressos íntegres, les despeses deduïbles i les amortitzacions. Amb aquesta diferència trobem el Rendiment Net i podrem fer el tancament comptable de l’exercici.

Tancament fiscal 2017

Obtingut el resultat comptable del tancament, s’ha de fer els ajustos corresponents per fer el tancament fiscal. Cal tenir en compte les despeses que no són deduïbles, els incentius, les reduccions i les deduccions.

4. Despeses fiscalment no deduïbles

Segons l’article 15 de la Llei del impost de societats, les més importants són:

• Multes i sancions penals i administratives i les despeses derivades d’actuacions contraries a l’ordenament jurídic.
• Pèrdues del joc, donatiu i liberalitats.
• Despeses de serveis per operacions en països considerats paradisos fiscals.
• Aportacions a mutualitat de previsió social del propi empresari o professional incloses en altres apartats deduïbles de la declaració.

5. Incentius fiscal

Els incentius fiscals es fixen principalment en relació a les amortitzacions aplicables només en casos determinats. Els supòsits de llibertat d’amortització de l’article 12.3 de la llei del impost de societats aplicables a:

• Inversions pendents d’amortització a 31 de març de 2012
• Entitats de reduïda dimensió. És a dir, aquelles que tinguin una xifra de negoci inferior a 10 milions d’euros.
• Inversions en recerca i desenvolupament R+D.
• Les específiques per algunes explotacions agràries.
• Les inversions de menys de 300€ amb determinats límits.

S’ha de tenir en compte que aquestes llibertat d’amortització és simplement un avançament de la deducció de la despesa i, per tant, cal tenir-ho molt present i no incorre en deduir-ho dues vegades.

6. Reduccions

Amb les reduccions es minora el rendiment net de l’activitat econòmica. S’ha d’estar atent perquè per poder-ho aplicar s’ha de complir amb els requisits específics.

• Hi ha reduccions per inici d’una activitat econòmica i entre els seus requisits no s’ha d’haber exercit una altra activitat l’any anterior a la data d’inici de la nova activitat.
• La reducció de l’autònom dependent (TRADE) o amb un únic client, exigeix que el client no sigui vinculat i que el conjunt de despeses no superi el 30% dels rendiments íntegres.
• Aquests mateixos requisis s’apliquen per poder reduir el rendiment si es té que fer obligatòriament la declaració de la renda i els teus ingressos no superen els 12.000 euros.
• També pots practicar una reducció quan els teus ingressos hagin estat generats en un període superior a dos anys, però podem compta-se en un únic període impositiu.

7. Deduccions

Pe últim, s’ha de tenir en consideració determinades inversions empresarials que generen dret a deducció, sempre que es compleixin el requisits formals especificats a la llei del imposts de societats i que són:

• Deducció del 8 al 42% per activitats de recerca i desenvolupament i també d’innovació tecnològica.
• Deducció del 15 al 20% per inversions en produccions cinematogràfiques, series audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals.
• Deduccions de 3.000€ o del 50% de la prestació per desocupació, perr creació d’ocupació.
• Deducció de 9.000€ a 12.000€ anys per creació d’ocupació per persones treballadores amb discapacitat.

Aplicades totes aquestes operacions es podrà donar per tancat l’exercici impositiu comptablement i fiscalment. També cal “consensuar” amb proveïdors i clients les operacions de volum superior als 3.000€ anuals de cara a presentar durant el mes de febrer el model 347 i evitar discrepàncies que donen peu a revisions de la documentació per part de l’Agència Tributària.

Comparteix..

• 
• 

L’ICF i el departament d’Empresa creen una línia de crèdits específica per al sector amb una dotació de 15 milions d’euros.

Les empreses del sector del comerç que busquen finançament ja disposen d’una nova línia de préstecs. L’Institut Català de Finances (ICF) i la direcció general de Comerç del departament d’Empresa i Coneixement han creat la línia de finançament ICF Comerç, amb condicions preferents per facilitar l’accés al crèdit als emprenedors, autònoms, microempreses i pimes dels àmbits del comerç, l’artesania, la moda i els serveis relacionats.

“L’objectiu principal de l’ICF Comerç és donar suport a projectes empresarials d’aquest sector per impulsar-ne el creixement, incentivar la digitalització dels seus processos i millorar la competitivitat”, explica Antoni Vallès, director de desenvolupament de negoci de l’ICF.

Aquesta línia de préstecs compta amb una dotació inicial de 15 milions d’euros per finançar inversions i/o circulant. L’ICF aporta els recursos econòmics i coordina l’oferta de finançament, mentre que el Banc Sabadell i CaixaBank comercialitzen i distribueixen els préstecs. Per la seva banda, la direcció general de Comerç, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, assumeix el 70% del capital pendent.

Un complement a la banca privada

La crisi econòmica ha comportat majors dificultats per a les pimes i els emprenedors, igual que per a la resta de sectors productius, per accedir al finançament a través de la banca privada. “Per fer front a aquesta realitat, tant les empreses del sector comerç com les d’altres àmbits han començat a diversificar les seves fonts de finançament per poder posar en marxa noves iniciatives empresarials”, exposa Vallès. “En aquest nou escenari, la banca pública, com l’ICF, ha jugat un paper molt important actuant com a complement del sector financer privat”, ressalta.

Les sol·licituds d’aquests préstecs s’hauran de fer a través del portal web de l’ICF. El termini de presentació de sol·licituds restarà obert fins al 26 de setembre del 2018 o fins a exhaurir els fons.

Comparteix..

• 
• 

El programa fomenta la cultura emprenedora en els cicles superiors d’educació primària.

El programa

El programa cerca fomentar tant la cultura emprenedora com les competència bàsiques en el cicle superior de primària a través de la creació i gestió d’una cooperativa durant un curs escolar. El programa vincula i té el recolzament de la comunitat educativa, l’administració i els agents socials de la localitat.

El programa permet a l’alumnat viure tot el procés de creació d’una activitat econòmica amb el format més democràtic com és la cooperativa i assumir responsabilitats pròpies de la gestió d’una activitat econòmica.

Per la seva creació, els alumnes participants han de fer aportacions de capital per poder invertir, crear i dissenyar un producte, tot el procés productiu, el pla de comunicació i màrqueting, la comercialització i tota la gestió econòmica administrativa. A més, fixen un objectiu social d’aportació, en cas d’obtenir beneficis, a una entitat social del territori.

Aquest programa liderat per la Diputació de Barcelona, porta ja un total de set edicions i, any rere any, va augmentat en nombre de participants. De fet, el curs escolar 2016-2017 van participar a la província de Barcelona un total de 5.000 alumnes de 131 centres educatius, 60 municipis i la creació de 224 cooperatives.

Amb caràcter innovador i arrelat al territori

La metodologia educativa és el treball per projectes que permet reforçar valors com la solidaritat, igualtat equitat i és una eina d’inclusió social.

La cooperativa centra l’activitat empresarial en la persona i no en el capital, fomenta la gestió democràtica i aporta beneficis a projectes  socials  del territori.

Pretén facilitar, gràcies a la col·laboració i participació entre l’ens local i el centre educatiu, la relació de les escoles amb l’entorn i promou la implicació dels agents locals en la dinàmica quotidiana de les cooperatives. Les Àrees d’Educació i de Dinamització Econòmica actuen com a dinamitzadors i coordinadors del projecte posant els seus recursos al servei de l’alumnat i del seu projecte emprenedor.

L’esperit emprenedor i competències clau

Aquesta és l’habilitat de les persones en transformar les idees en actes, coincidint amb la definició d’emprendor/a (persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial). Aquesta és una competència clau a integrar al currículum, doncs desenvolupa aptituds creatives, d’iniciativa, innovadores, assumir riscos, habilitat de planificar i gestionar projectes, assolir objectius com a característiques principals.

Aquest treball que desenvolupen els participants permet desenvolupar competències en els àmbits següents:

1. Competència en comunicació lingüística
2. Competència matemàtica
3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
4. Competència digital i en el tractament de la informació
5. Competència social i ciutadana
6. Competència cultural i artística
7. Competència per aprendre a aprendre
8. Competència en autonomia i iniciativa personal (esperit emprenedor)

Comparteix..

• 
• 

El 26 d’octubre va entrar en vigor la Llei de “Reformas Urgents del Trabajo Autónomo” després de la seva publicació al BOE. L’objectiu de la llei és dotar de més flexibilitat de les cotitzacions al RETA  i, a més, augmentar les bonificacions i clarificar les deduccions fiscals.

La principal mesura és l’ampliació de tarifa plana dels autònoms fins a un any. És a dir, la coneguda com a tarifa plana de 50€ passar d’una durada de 6 mesos a 12 mesos. També preveu una reducció considerable del requisit d’aplicació, aquests fins ara era de 5 anys de l’última cotització al RETA i ara passarà a ser de 2 anys. Ara bé, si ja els ha gaudit d’aquests ajuts, el termini serà de tres anys. Diem passarà a ser perquè l’entrada en vigor del conjunt de mesures no serà fins l’1 de gener del 2018.

També permetrà comptabilitzar el treball autònoms amb el 100% de la pensió de jubilació, fins ara només era del 50% de la pensió. Però, per poder gaudir d’això, caldrà demostrar que l’autònom té contractat un treballador per compta aliè.

Els autònoms que contractin indefinidament com treballadors per compta aliè a cònjuge, ascendents o descendents i demàs parents fins a segon grau, podran obtenir bonificacions de fins el 100% durant 12 mesos en les quotes de la Seguretat Social.

També gaudiran de bonificacions del autònoms amb discapacitat igual o superior al 33%, si cotitzen per la base mínima es reduirà la quota a 50 euros durant els 12 mesos següents a l’alta, incloent l’incapacitat temporal. Si tenen una base de cotització superior s’aplicarà una 80% en la reducció de la quota.

Altres mesures que comporta aquesta nova regulació són les que afecte a la cotització a la Seguretat Social i redueixen la càrregues administratives, reduint els recàrrecs a la meitat, és a dir, al 10%, per pagament fora de termini de la quota del RETA. I, en casos de pluriactivitat, els treballadors que tenien dret a una devolució del 50% de l’excés de cotització que fins ara ho havien de sol·licitar, a partir d’ara, ho rebran directament d’ofici per la Seguretat Social abans de 1 de maig de l’exercici següent.

I, finalment, la resta de mesures van destinades a afavorir la conciliació entre la vida familiar i laboral, augmentant l’edat dels menors de 7 fins a 12 anys, una tarifa plana de 50 euros durant un any per conciliar la maternitat, bonificació del 100% de la quota durant els descansos per maternitat i paternitat, etc.

Pel que fa a la fiscalitat dels autònoms, a partir de la data d’entrada en vigor, Hisenda acceptarà com a deducció les despeses de subministraments de la llar de totes aquelles persones que tenen la seva activitat domiciliada fiscalment en el seu domicili personal. Aquesta deducció serà el resultat d’aplicar el 30% a la proporció existent entre la superfície de la vivenda destina a l’activitat i la superfície total. També acceptarà la deducció de fins a 26,67€ diaris en dietes, si la despesa es produeix a Espanya i de fins a 40,08 si és a l’estranger. Ara bé, aquestes despeses sempre hauran de produir-se en establiments d’hostaleria i restauració acreditant un pagament per mitjà electrònic, no en metàl·lic.

Recordar que totes aquestes mesures són d’aplicació a partir de l’1 de gener del 2018.

Tot i aquests canvi, hi ha molts aspectes que no han estat ni tant sols valorats i formen per de les reclamacions habituals i tradicionals del sector dels autònoms.

Comparteix..

• 
• 

Aquest any 2016 s’inicia amb, pensem, una molt bona notícia per a totes aquelles persones que tenen voluntat d’engegar una activitat empresarial pel seu compte i es que, el Govern local, atenent el compromís electoral adquirit, ha establert un ajut directe a les persones que iniciïn una activitat durant aquest any 2016.

Tot i que sempre hem mantingut que ningú mai s’ha de deixar enlluernar per un ajut, que sempre tindrà la consideració de temporal i puntual, quan tracta d’ajuts inicials, també pensem que poden ser d’utilitat o, fins i tot, facilitar la posada en marxa.

Aquests ajuts són simples, fàcils i directes. Per obtenir-los cal, simplement, realitzar un pla d’empresa on quedi reflectida la viabilitat del mateix, cosa que a aquesta alçada, no cal dir que és del  tot imprescindible fer prèviament a la decisió d’engegar un projecte. Aquest projecte s’ha de fer des de l’Àrea d’Empresa, és a dir, tutelat o revisat i amb seguiment per part dels tècnics d’aquesta àrea, doncs és requisit l’informe de viabilitat.

Un cop fet això i feta l’alta des del mateix punt PAE de l’Ajuntament, transcorreguts sis mesos en situació d’alta a la Seguretat Social, es podrà demanar aquest ajut de 1.500€ només sol·licitant-lo i acreditant aquest període d’alta. Aquest import és per projecte iniciat amb domicili fiscal a Castellar del Vallès, amb indiferència del tipus de forma jurídica creada, però per projecte, no per persona.

Per tant, tots aquells interessats en poder obtenir més informació poden posar-se en contacte amb nosaltres o bé, accedir a la informació del web municipal: https://seu.castellarvalles.cat/33033/tramit/275/

Val a dir que aquest ajuts no és incompatible en cap altres tipus d’ajut o de recurs obtingut d’altres administracions, capitalització o bonificacions.

Comparteix..

• 
• 

Moltes persones usuàries del Servei de Creació d’Empresa, quan els recomanem que els convindria elaborar un pla d’empresa per valorar la seva idea de negoci, no ens traslladen ni ens manifesten la pregunta que, malgrat tot, la comunicació no verbal, els delata: i per quina raó haig de fer-ho això?

Molts esforços destinem a explicar-ho i no sempre ens en sortim convencent els interessats, principalment perquè segueixen sense entendre de la seva importància i, també, perquè suposa entrar en fer un anàlisi, esforç i dedicació en relació a la seva idea que, potser, no és la que imaginaven i no havien pensat.

Trobem menys resistència quan aquest és un tràmit obligatori com, per exemple, capitalitzar l’atur. Majoritàriament la predisposició a elaborar un pla d’empresa és més gran quan aquest procés és requerit i necessari per accedir a una altra instància.

Però aquesta no ha de ser la raó principal, evidentment, ni única. El fet de trobar-se obligatòriament davant la disjuntiva de tenir-ho que fer sí o sí, és quan es passa, en segons quin casos, a intentar que el faci l’assessor que tenen davant o anar a un gestor o amic, és a dir, a delegar a una altra persona la responsabilitat d’analitzar el seu projecte.

Està clar que tampoc és la solució, aquesta passa perquè l’esforç de sensibilització i responsabilitat que es fa generalment des del món local per acompanyar i assessorar a possibles emprenedors, va molt encaminat a intentar professionalitzar aquesta feina d’”emprenedoria”, és a dir, a prendre decisions de manera rigorosa i professional. És a dir, el que busquem és que fonamentin la seva decisió recolzat per un convenciment fred obtingut a partir de l’elaboració amb rigor del pla d’empresa.

En una altra entrada, parlarem més profundament de la importància d’aquesta eina o similar i la seva utilitat. Però també volem recordar-vos que, en el Servei de Creació d’Empresa, a més del model de pla d’empresa i el suport i assessorament per la seva elaboració, també tenim un model molt més senzill, àgil i breu que permet, al menys, obtenir una informació mínima i d’extrema utilitat per decidir si continuem o no tirant endavant. És una guia, un document que ens permet fer una valoració de l’idea empresarial, de plantejar uns mínims per decidir aprofundir i seguir endavant amb el projecte o repensar-ho.

En tot cas, en qualsevol situació, us recomanem la importància de consultar-ho amb professionals dedicats a aquestes tasques i, per descomptat, fer-ho sempre a partir d’un anàlisi més científic, fred i responsable per prendre la decisió definitiva. Evidentment, en el Centre de Serveis estem a la vostra disposició.

Comparteix..

• 
• 

Entre les diferents obligacions que tenen els autònoms o empresaris individuals en relació a les seves obligacions fiscals, són les declaracions d’iva i d’irpf. Entre aquestes, cal destacar la de conservar les factures, tant les rebudes com les emeses durant un període de quatre anys.

Per començar, qualsevol anotació als llibres registres d’ingressos i despeses en qualsevol tipus de format, ha de tenir el seu suport documental, és a dir, tenir les factures emeses i rebudes, de manera ordenada i durant els següents quatres, com ja s’ha comentat.

Tanmateix s’haurà de guardar els justificants comptables de les operacions en les que sigui d’aplicació la inversió dels subjecte passiu quan aquest sigui d’una altra comunitat autònoma. Juntament amb les factures, s’haurà de guardar els documents acreditatius del pagament o cobrament.

També les factures hauran de conservar-se en el formats que germanitzin l’autenticitat dels seu origen, la seva integritat del contingut i la llegibilitat. En cas de que el material es conservi en format digital o electrònics, s’haurà de assegurar la llegibilitat dels mateixos en format original, així com la de les dades associades i els mecanismes de verificació de firma.

Aquesta feina podrà estar delegada, , però el fet i la responsabilitat i obligació de conservar els documents serà la mateixa.

Així, us recordem quines són les obligacions fiscal mínimes d’un autònom de manera simplificada i que, pràcticament, tots han de fer com a mínim:

IRPF:

–      Model 100: declaració d’irpf anual

–      Model 130/131: de pagaments fraccionats trimestrals

–      Model 111: Declaració trimestral de les retencions del treball

–      Model 115: Declaració de la retenció dels lloguers trimestral

–      Model 180: Resum de retencions anual de lloguers

–      Model 190: resum anual de retencions del treball

IVA:

–      Model 303: autoliquidació trimestral d’iva

–      Model 390: declaració resum anual d’iva

ALTRES:

–      Model 347: declaració informativa d’operacions amb tercers superiors a 3000€.

Clar que, segons la casuística individual, aquests són els tràmits mínims i un punt de partida, en tot cas, que generarà més obligacions fiscals. També hi ha algun cas que suposa menys obligacions, com els règims d’estimació directa per objectius (mòduls) i el recàrrec d’equivalència de l’iva.

Comparteix..

• 
• 

Amb l’aprovació de la “Ley de Emprendedores” és possible l’opció de continuar com assalariat i, a la vegada, exercir o desenvolupar una activitat empresarial. A més, aquesta regulació li facilita un seguit de bonificacions.

Segons aquesta llei aprovada inicialment el mes maig del 2013 amb tot un seguit d’actualitzacions posteriors, l’última d’aquest mateix juliol, possibilita un tipus de cotització en casos de “pluriactivitat” amb jornada laboral a temps complert o parcial superior al 50%. Amb aquesta nova normativa, es permet a persones assalariades realitzar treballs per compte propi.

Els treballadors que estiguin en situació d’alta al règim general, els hi permet també donar d’alta al Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors Autònoms (RETA) i iniciar una pluriactivitat, en aquests casos, podran optar com a base de cotització el 50% durant els 18 primers mesos i el 75% durant els 18 següents.

La bonificació a la que no podrà acollir-se serà de tarifa plana, doncs la pluriactivitat és incompatible amb la resta de bonificacions i reduccions.

Experts recomanen que aquesta situació de pluriactivitat estigui reflexada a Hisenda i a la Seguretat Social, evitant qualsevol problemàtica que pugui sorgir com a empresari i, d’aquesta manera, tindrà tots els drets davant qualsevol situació de conflicte També, d’aquesta manera, podrà fer factures sense cap mena d’impediment o problemàtica, facilitant la feina com empresari. Es considera molt adient i que val la pena acollir-se a aquesta bonificació i exercir el dret a ser assalariat i autònom a la vegada.

Comparteix..

• 
•