El Servei del Teixit Productiu de la Diputació de Barcelona, ens dóna suport a un centenar de centres locals de serveis a les empreses de la província de Barcelona. Aquest any ha iniciat un nou servei destinant a fer un seguiment d’empreses creades des dels serveis, presentant un estudi d’àmbit local, comarcal i de província realitzat per una consultora externa que tot seguit comentem.

Primer cal que comentem que l’activitat de seguiment de les empreses creades va destinat a comprovar el grau de mortalitat d’aquestes, el que en cercles tècnics s’anomena taxa de supervivència de les empreses. Aquesta primera dada que comentarem farà referència a la taxa de supervivència de les empreses creades l’any 2011, és a dir, la situació que presenten transcorregut tres anys del inici de l’activitat. Aquesta ràtio situa en un 77,3% la supervivència, és a dir, que transcorregut tres anys, continuen actives 3 de cada 4 empreses creades, dada per sobre de la dada comarcal que és del 60,7% i de  la provincial que és del 55,1%.

En un principi podem dir i celebrar aquesta dada, doncs estar per sobre del conjunt dels centres locals analitzats. Què vol dir això? Doncs que les empreses que van rebre l’assessorament del servei de Castellar del Vallès, ha sobreviscut en un grau més elevat que la resta de centres.

Tot i que això ens fa estar contents, no podem obviar que el volum és més petit en relació a centres de municipi molt més grans, per tant, em de ser molt prudents. A més, fa referència exclusivament a l’any 2011.

L’estudi reflexa també altres dades, que el 89% de les persones emprenedores entrevistades manté en funcionament l’empresa creada l’any 2011. El conjunt de treballadors per empresa en conjunt és d’1,6 treballadors per empresa, malgra que el 75% d’elles només tenen un empleat.

Pel que fa al volum de facturació, el 75% ha facturat menys de 50.000€ l’últim anys, mentre que un 12,5% ha facturat entre 50.000 i 100.000€ i un 12,5% més e 100.000€. Finalment, pel que fa a les expectatives de cara al futur, només un 37,5% considera que són bones, mentre que un 12,5% considera que seran dolentes.

D’aquell exercici, les empreses tancades són per motius purament econòmics i que moren abans dels dos anys d’activitat. Malgrat aquesta mala experiència, tenen pensat obrir una nova empresa en el futur. Aquest és un tema, el de tornar a emprendre, que en properes entrades en parlarem.

Ara bé, segurament aquesta dada positiva en relació a altres poblacions i centres, en part ve donada perquè també comptabilitzem de manera diferent. Evitem considerar qualsevol empresa creada com a usuari del servei. Nosaltres només, fins ara, comptabilitzem com empreses creades aquelles que han seguit i desenvolupat tot el procediment recomanat pel servei, és a dir, que completen l’assessorament.

Clarament no ens volem imputar cap mèrit, ans al contrari, aquest resideix exclusivament en la  persona emprenedora, en la seva manera de fer i les seves potencialitats… Primer, perquè com hem comentat, estant disposades a estudiar el seu projecte, analitzar la seva viabilitat, a aprendre mentre desenvolupa el seu projecte i, sobretot, a persistir i estar disposat a fer una gran sacrifici i esforç. Aquest, amb l’acceptació del mercat, és l’única recepta, el treball i l’empenta.

A més, si analitzem l’evolució de les activitat clarament tenim que existeix, a partir del volum de negoci, dels llocs de treball creat i de les expectatives, que està difícil la continuïtat, doncs sempre s’ha de tenir en compte que una empresa ha d’adoptar una senda de creixement sostingut, no fer-ho, vol dir que ho fa la competència!! Això sí, en molts casos, ens referim també a creació d’empresa a situacions on la persona el que ha creat és el seu propi lloc de treball i que, difícilment iniciarà un camí de creixement important, sinó que el seu objectiu radica en mantenir i garantir el seu propi lloc de treball, cosa d’altra banda totalment lícita.

En fi, ens alegrem d’aquesta continuïtat de les empreses i esperem que continuï així i que en un futur aquest indicador sigui millor!!

Estem analitzant informació estadística d’activitat econòmica de Castellar del Vallès i, trobem dades que milloren després d’un llarg període de decreixement acompanyat d’una llarga i monòtona fase d’estabilitat negativa, amb el que volem dir que, tot i que durant uns trimestres no empitjoràvem gaire, el que segur que no fèiem era creixa o millorar els indicador.

L’atur, tant la taxa com el nominal, sempre en desperta molta atenció i preocupació. En canvi, els indicadors anaven millorant al llarg d’aquests últims trimestres, més concretament, el mes de març del 2013 hi havia 2111 persones en situació d’atur, la dada més alta que tinguem constància. Això representava una taxa d’atur del 17,21%. Moment que es produeix un canvi en la tendència i comença a reduir-se, tot i alguns mesos de repunts puntuals i estacionals. A desembre del 2014, el nominal de persones en atur era 1713 i una taxa del 13,97%. Per tant, en un any i nou mesos, s’ha reduït el nominal en 398 persones i 3,24 punts la taxa d’atur.

Sempre és bo pensar que un indicador presenta millora en la seva evolució, però evidentment, hi poden haver factor que facin canviar la tendència i fins i tot reduir-la, en canvi, no sigui una dada tant positiva perquè no es crea ocupació.

Les persones actuen de diferents maneres, el temps passa i es donen de baixa del sistema, es jubilen, retornen als seus països, o joves que decideixen seguir estudiant i no incorporar-se al mercat de treball… també persones que troben feina fora del municipi, evidentment. Tot això, pot permetre perfectament reduir la taxa d’atur i, malauradament no crear ocupació al municipi.

Aquesta situació es donava a Castellar del Vallès, doncs malgrat la taxa d’atur i el nominal de l’atur es redueixen des del març del 2013, el nombre d’assalariats al municipi inicia un procés de millora fins el primer trimestre de l’any 2014. Finalment, aquest any sí que es tanca amb un creixement de persones assalariades en el municipi respecte al final del 2013 de 216. Per tant, l’any 2014 és el primer exercici que es crea ocupació al municipi des del inici de la crisi econòmica.

Malgrat tot, molt lluny estem encara de les dades màximes dels 7445 assalariats del primer trimestre del 2007 i del nombre de 929 comptes de cotització d’empreses que teníem a principis del 2007. També coincidint en el mateix període la taxa d’atur més baixa, del 7,08% i de 838 persones en atur a maig de 2007.

Altres dades que ens permeten veure el futur amb més optimisme, són les dades de contractació. Segueix augmentant el nombre de contractes laborals realitzats aproximadament en uns 500 respecte l’any 2013. També, tot i que segueix sent el sector serveis el que fa la major part de la contractació, amb un 75% dels contractes, tenim que aquest any el sector industrial ha doblat percentualment el nombre de contractes, arribant al 20% respecte el 10% de l’any 2013 i, el més important, presenta també un canvi de tendència, doncs portava pràcticament 8 anys reduint el seu pes, exceptuant l’any 2012. Pràcticament ha recuperat la ponderació de nombre de contractes realitzats.

Però, aquesta contractació representa un volum de contractes molt més elevat que anys endarrere i, òbviament, el motiu és molt clar, hi ha un gran nombre de contractes però d’una durada molt, molt curta. Tenim que un pràcticament 50% dels contractes tenen una durada màxima d’un mes. Si a aquesta dada hi sumem els de durada indeterminada, arribem al 75% dels contractes realitzats. Això vol dir que, tot i crear ocupació neta, recuperar volums de contractació, la precarietat laboral és altíssima, condicionant clarament preocupant.

Però, sense voler pecar d’optimista, aquestes millores de variables, més les millores d’expectatives que figuren a les enquestes i les de diferents empresaris del municipi amb qui tenim la sort de parlar, tenen unes perspectives de negoci lleugerament optimistes. Tot aquest conjunt d’indicadors, ens fa ser lleugerament més agosarats i atrevint-se a confirmar que sí, que finalment hem aconseguit arribar a canviar la tendència.

Ara, només falta consolidar-la i que aquesta empenta sigui suficient per recuperar nivells anteriors i permetre resoldre la greu problemàtica econòmica i sobretot, la problemàtica social. Això sí, aquesta recuperació és només gràcies a l’esforç de les persones i de les empreses, però no de les polítiques econòmiques ni a les facilitats d’accés al finançament.

Per tant, com sempre, l’economia la mouen les expectatives, les empreses i les persones. Per tant, l’emprenedoria, inspiració, empenta, dedicació, creativitat, innovació, lluita i voluntat de tirar endavant malgrat que la situació convida a deixar-ho tot, només s’ha aguantat gràcies a la voluntat de tots aquestes persones emprenedores i empresaris

Només aconseguint una potent activitat econòmica aconseguirem revertir la problemàtica social. Que ningú posi pals a les rodes.

Continuant amb el tema encetat la setmana passada, acabarem les entrades sobre la factura electrònica tractant els aspectes relacionats amb aquest document i l’administració pública, l’activitat privada. També les obligacions dels emissors i receptors; els avantatges que suposa i els formats digital acceptats.

Novetats pel 2015: Administració pública i activitat privada

Des del 15 de gener, és obligatori facturar electrònicament a tots els organismes de l’Administració Pública, Ministeris, Comunitats Autònomes, Ajuntaments com el de Castellar del Vallès, empreses públiques, etc. Per exemple, un subministrador de material escolar o productes de neteja a una escola pública.

També poden quedar exemptes les factures que els seu import no arribi als 5.000€ sempre que l’administració pública pertinent ho especifiqui reglamentàriament. També aquelles que l’administració endarrereixi el termini amb objecte de preparar el punt telemàtic de presentació de factures.

L’objecte és incrementar el control sobre els pagaments de les AAPP per reduir la seva morositat i millorar la competitivitat dels seus proveïdors, reduint les despeses i riscos financers.

Es crea un punt general d’entrada de factures electròniques per cada administració, en el que els proveïdors presentaran i tramitaran les factures que hauran d’estar en el format Facturae 3.2.1, que obliga a treballar amb proveïdors de facturació que tinguin integrat aquest format.

Això mateix també afectarà a les pimes i grans empreses que operin en el sector privat i que tinguin més de 100 treballadors o un volum anual d’operacions superiors al 6.010.121 € i, també, totes aquelles empreses que ho hagin sol·licitat explícitament.

Obligacions dels emissors d’una factura electrònica

Les obligacions que s’ha de tenir en consideració són:

• Crear la factura en una aplicació informàtica complint els requisits mínims exigits en una factura.
• Assegurar la llegibilitat del format de la factura.
• Garantir l’accés a les factures, ja sigui en la seva visualització, cerca selectiva, copia o descàrrega i impressió.
• Conservar les dades de la factura, no es necessari conservar la factura sinó la base de dades que l’ha generat.
• Comptabilitzar la factura.
• Garantir l’autenticitat, integritat i llegibilitat de les factures, garantint una pista fiable d’auditoria per fer un seguiment entre la factura i el lliurament dels bens i/o serveis.

Obligacions del receptor d’una factura electrònica

La persona que rep una factura, també té un seguit d’obligacions:

• Rebre la factura, garantint que es compleixin els requisits mínims exigits i que la firma electrònica sigui segura.
• Conservar la factura rebuda en el seu format original o bé delegar aquesta funció a un tercer.
• Assegurar la llegibilitat del format original.
• Garantir l’accés a la factura per poder visualitzar-la, cercar-la, copiar-la o descarregar-la i imprimir-la.

Avantatges de la facturació electrònica

Entre els que destacarem els següents:

• Estalvi de costos
• Reducció del temps de gestió
• Mecanització en la comptabilització i l’administració.
• Millorar l’eficiència.
• Millorar la seguretat de la factura en paper, reduint la probabilitat de falsificació.
• Eliminar espais de magatzem de documents.
• Integrar les aplicacions internes de l’empresa.
• Reducció de despeses en paper.
• Facilitar les transaccions.

Quin format s’ha d’utilitzar per la factura electrònica

Quan parlem de format de la factura, ens referim al fitxer que suporta el contingut legal de la factura. Es poden utilitzar diferents formats per fer una factura electrònica i que són:

• XML, PDF, HTML, DOC, XLS, JPEG, GIF o TXT, entre altres.

D’aquests, els més utilitzats són:

• el pdf, d’ús habitual quan el destinatari és un particular, professional o pime i es vol guardar electrònicament la factura.
• XML, aquest format és el que utilitza l’Agència Tributaria, facturae.
• EDIFACT, és el format que s’acostuma a utilitzar quan l’enviament és d’ordinador a ordinador, i el destinatari acostuma a ser una empresa que tracta de forma automatitzada la informació.

La factura electrònica, digital o telemàtica, sense cap mena de dubtes és el model de factura que, més d’hora que tard, acabarà predominant les relacions comercials. La importància del desenvolupament de les noves tecnologies  i la cerca d’una millor seguretat, comoditat, fins i tot fiabilitat i, per descomptat, major control i lluita contra el frau, farà que cada vegada estigui més estesa i implantada.

Durant aquest 2015, la seva implantació ja està agafant velocitat, sobretot amb l’ús obligatori a l’administració pública i a les grans empreses. És a dir, és obligatori per a les societats que proveeixen a les administracions.

La factura electrònica és un equivalent funcional a la factura en paper, excepte en que la transmissió és per mitjans electrònics i telemàtics.

Però per que aquesta factura sigui legalment apta, cal que, tal com fixa el Reglament de Facturació, ha de tenir els mateixos requisits, camps obligatoris exigibles, que les de paper i expedida i rebuda en format electrònic. A més, cal que sigui transmesa d’ordinador a un altre ordinador, recollint el consentiment de d’ambdues parts.

També caldrà que, aquesta factura, estigui signada per una firma electrònica amb certificat reconegut, fet que dóna autenticitat i que garanteix que la factura no ha estat modificada.

Es tramita en dues fases:

1. Crear la factura, igual que es fan en paper, i emmagatzemar-la en un fitxer de dades.
2. Un cop creada, es procedeix a signar-la electrònicament mitjançant el certificat digital propietat de l’emissor de la factura.

Normativa de la factura electrònica

Aquesta factura està regulada per la següent normativa:

–          Reglamento de facturació que recull el Real Decreto 1619/2012 i que està en vigència des de l’1 de gener de 2013.

–          Ley 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el sector públic.

A més, a Catalunya, també està regulada amb anterioritat a través de la Llei 10/2001.

En properes entrades, comentarem les novetats per aquest any 2015 a les AAPP i a l’activitat privada, les obligacions de les parts i els avantatges que té.

Hi ha moltes persones que tenen dubtes si cal o no donar-se d’alta d’autònoms com a conseqüència de realitzar algun tipus d’activitat que els hi repercuteix un nivell baix d’ingressos insuficient per assumir la quota d’autònoms. Tot seguit analitzem una mica les causes que ens poden portar a aquesta situació, els requeriments legals per facturar i el que diuen les diferents administracions.

Val a dir que, ara, amb la tarifa plana, per a tots aquells que hi tenen dret, la Seguretat Social els hi aplicarà la “tarifa plana”, és a dir, una bonificació del 80% els primers 6 mesos, del 50% els segons semestre i, finalment el 25% de bonificació fins arribar als 18 mesos, prorrogables fins els 30 mesos. Amb aquesta bonificació, la quota mensual, a partir d’una base de cotització mínima per a menors de 47 anys és de 884,40, i una quota de 263.5€, li quedaria una quota mensual els sis primers mesos d’uns 53 € aproximadament.

Fet aclariment que pot ajudar a resoldre dubtes, és bastant habitual trobar-se casos de persones que desenvolupen una activitat directament o per compta propi, que els permet sobreviure, però que, legalitzant totalment l’activitat, aquesta seria del tot inviable. Aquests casos clarament opten per l’economia submergida però desconeixen si estant comenten una infracció, delicte,… o bé, ningú s’assabentarà.

Podem identificar diferents situacions que generen dubtes al respecte de donar-se d’alta d’autònom:

Persones que treballen per compta propi a temps parcial o a estones, tot i tenir una feina per compte aliè.

Professionals mal pagats pels seus clients, o amb un únic client que imposa ser “autònom” per estalviar-se les despeses de la seguretat social en cas de contractar-la.
Persones que inicien una activitat, però que d’entrada no serà suficient com per assumir totes les despeses fins que assoleixin un nivell de vendes suficient.
Autònoms amb experiència que es troben en situacions de dificultat per la crisi o per altres motius.

Podem facturar sense donar-se d’alta d’autònoms?

Legalment, per poder emetre una factura es necessari complir dos requisits:

1.    Alta a la Seguretat Social com autònom, cost de 263€ mensuals (sense considerar es possibles bonificacions actuals…)
2.    Alta censal a Hisenda (model 036 o 037), sense cost econòmic.
Un breu recordatori o aclariment, aquests documents queden substituïts pel DUE (document únic electrònic) que es pot realitzar aquí al Centre de Serveis a través del punt PAE.

Si no complim aquests requisits i treballes per compte propi, estaràs incrementant l’economia submergida, incidint en la menor recaptació de l’administració, i fent competència deslleial amb els competidors degudament legalitzats.

Què diu la Seguretat Social?

Aquesta fixa com a obligatori, segons la legislació vigent, que per poder realitzar de forma habitual, personal i directa una activitat econòmica a afany de lucre, sense contracte de treball, obliga a donar-se d’alta d’autònom.

Ara bé, aquesta obligatorietat no considera el nivell d’ingressos i el temps destinat a aquesta activitat, el que prima és desenvolupar una activitat per compte propi de manera habitual, amb independència de la dedicació.

A més, aquesta estableix una quota fixa mínima, a partir d’una base de cotització que ja hem comentat de 884,40, amb independència dels ingressos que se’n derivin de l’activitat, mentre que un treballador per compte aliè, contribueix segons la seva remuneració. És a dir, aquests últims està basat en el nivell d’ingressos i els autònoms amb una quantitat fixa (a l’expectativa del què finalment passarà amb la bonificació).

Malgrat tot, des de la Seguretat Social confirma que existeix un buit normatiu al respecte, que provoca picaresca i també que l’administració, conscientment, deixa fer en molts casos i no actua la inspecció de treball. Malgrat, però, hi ha precedents de sancions.

Però, en dret existeix la jurisprudència i, en alguns casos, els jutges donen la raó a les persones que no havien fet l’alta al RETA i van poder demostra ingressos inferiors al salari mínim interprofessional (SMI). Però clar, després de ser sancionats i presentar el recurs corresponent amb el perjudici econòmic i moral (per l’any 2015 el SMI és de 648,60€ mensuals).

Què diu Hisenda?

A aquesta administració el que li interessa és que declaris tots els teus ingressos i, per tant, el tema dels autònoms et remeten a la Seguretat Social. Ells consideren que t’has de donar d’alta a través dels models 036 i 037 i pagar els corresponents impostos que són IRPF i IVA.
D’altra banda, hi ha diferents aspectes a considerar, com són la declaració d’operacions amb terceres persones (model 347 que es presenta al febrer), que obliga a informar d’aquelles persones i/o empreses en que tenim intercanvi comercial per valor de 3.000€ o més.
Si presentes factures als teus clients, hauràs de gravar amb IVA el import i ingressar la diferència entre aquest Iva repercutit i el suportat.

Recorda que, al donar-te d’alta d’autònom, Hisenda té constància dels teus ingressos, doncs els teus clients declaren en nom teu la retenció d’IRPF que ha fet a la teva factura. Si no presentes la declaració d’iva, fàcilment ho poden detectar.

Com podem actuar?

Tot esperant a que una quota bonificada per les persones que inicien una activitat (que també hauria de ser extensible a aquells autònoms en situació econòmica d’especial dificultats), hi ha diverses solucions possibles segons les particularitats de cadascun i els riscos a assumir el valors que tinguem:

1.- Si treballes per un sol client, els considerats autònoms dependents, la millor manera d’aconseguir legalitzar la situació és convèncer l’empresari/a de que et faci un contracte laboral temporal, per obra o servei o a temps parcial, encara que suposi renunciar a una part dels teus ingressos, per contribuir a la quota del règim general.
2.- Una opció si les feines són molt temporals o concentrades en alguns mesos dins de l’any, és anar-se donant d’alta i de baixa en funció d’aquests períodes d’activitat, encara que això suposi concentrar factures en el moment d’estar donat d’alta. Però sempre és recomanable que la facturació no superi el salari mínim interprofessional i les quotes dels autònoms, doncs en aquest cas, podria ocasionar una inspecció. Si s’està per sobre d’aquests imports, s’haurà d’estar donat d’alta en el RETA de manera permanent. En aquest cas, també perdríem el dret a la “tarifa plana” (no és pot haver estat donat d’alta en el RETA en els últims 5 anys).
3.- També hi ha cooperatives de facturació, que estant sorgint per aquests casos. Òbviament genera unes despeses de gestió i també el impostos a pagar, per tant, la facturació no serà neta. També es pot fer a través d’algun “amic” que ens faci la factura puntualment, també tindrà despeses i pagaràs els impostos, però no pot ser molt sovint, el teu client també voldrà saber amb “qui” realment està treballant.
4.- Si només et dones d’alta a Hisenda, només complim amb una part de les nostres obligacions, ens permet facturar amb el NIF i si pagues els impostos vinculats amb l’activitat, Hisenda no dirà res. Però la Seguretat Social si detecta la situació causarà problemes, reclamant els autònoms des del primer dia amb el conseqüent recàrrec del 20%. Malgrat això, cas d’arribar a un judici, hi ha jurisprudència que està donant la raó al ciutadà sempre que quedi clarament demostrat que els seus ingressos no arriben al salari mínim interprofessional. Situació de risc i que suposarà segurament un embarg i un judici, i per descomptat, assumir les despeses jurídiques que això pot suposar.
5.- Si el que fem és una activitat secundaria, és a dir, no és la teva activitat principal tant en ingressos com en temps perquè ja treballem per compte aliè. És similar a l’anterior punt, no està escrit, però la jurisprudència ha donat la raó als ciutadans. Però si els teus ingressos estant per sobre del SMI, incorres en situació de pluriactiviat amb un contracte per compte aliè i hauràs de pagar la quota d’autònoms.
6.- Finalment queda mantenir-se en l’economia submergida, opció que recomanem evitar totalment, doncs és il·legal, atenta a la competitivitat i si et troben et sancionaran tan Hisenda com la Seguretat Social. Cas de fer-ho, cal mesurar molt bé els riscos. Només pot arribar a tenir un sentit si realment els teus ingressos són molt baixos.

Bé, esperem haver fet algun aclariment a un tema prou recorrent d’usuaris que consulten en Centre de Serveis, de totes manera, no dubteu en consultar abans de realitzar cap pas.

L’entrada anterior acabàvem esmentant un seguit d’errades molt propenses en les persones que comencen o volen començar una activitat econòmica i que eren aquestes:

1. Manca d’un estudi de mercat.
2. Desconeixement de la competència.
3. Desconèixer les estratègies de comunicació o de màrqueting possibles.
4. Centrar-se exclusivament a la idea o producte.
5. Manca de coneixements econòmics i financers per administrar una empresa.
6. Inadequat o insuficient finançament.
7. Males decisions a l’hora d’invertir el capital.
8. Errors en la planificació de vendes i de despeses.
9. Saber dir NO, saber renunciar o replantejar.

Doncs ara fem una breu descripció del què signifiquen i les seves conseqüències:

1. En quin sector volem desenvolupar el nostre projecte, és un sector innovador, en creixement, decreix, estancat,  madur, “cremat”,… Conèixer l’existència de possibles barreres d’entrada, legals, polítiques, monopolístiques,… Un bon coneixement d’on vols jugar el partit, és bàsic per garantir les possibilitat d’èxit.
2. A qui ens enfrontem, no val dir és que no és ben bé el meu producte, avui dia, tothom té competidors. Un gran coneixement del que, com, on, quan, quant, fan ens dóna un gran avantatge. Però això no és només mentre fem el pla d’empresa, sinó que s’ha d’adquirir com un hàbit al llarg de la vida de l’empresa.
3. L’adequada i coherent estratègia de comunicació és fonamental. No es pot plantejar arribar al nostre públic objectiu amb un política de comunicació que no s’adreci realment al que ha de ser els nostres clients.
4. Aquesta situació és dóna principalment per no haver atès degudament tots els punts anteriors, per aquells projectes basats en el “és que això no ho fa ningú”! “De la manera que ho faré, no hi ha ningú que ho faci”! Afirmacions similars porten a no valorar el mercat, la competència, el públic objectiu i equivocar-se de tot.
5. Aquesta situació és dóna amb molta facilitat, doncs poca gent està formada amb aquests àmbits, per tant, difícilment es pot tenir coneixement d’aquest si no s’ha format mai. Per tant, un ha de tenir clar quines són les seves mancances i saber contrarestar-les.
6. Iniciar el projecte o la posada en marxa de l’empresa sense tenir prou recursos, haver fet unes previsions poc reals, sense alternativa o pla b, sense una planificació de vendes coherent,… Porta en moltes ocasions a morir empreses que haguessin tingut possibilitat d’èxit, per dotar-les de manera insuficient financerament.
7. Un dels aspectes que porta a trobar-nos en la situació anterior, és el decidir canviar les coses en base a la planificació financera realitzada. És a dir, si he decidit invertir només una quantitat en, per exemple, adequar el local, aquesta no pot superar la previsió. Això ens portarà a descapitalitzar l’empresa i no poder continuar.
8. Quan s’elabora les vendes, generalment s’adopta el posicionament de “com ho se?” Bé, s’ha de poder trobar un xifra amb sentit comú, que s’aproximi a la realitat i que disposem d’un sistema per controlar com afectaria una desviació de la xifra de vendes. Exactament igual passa amb les despeses, tenim que tenir la seguretat que allò que necessitem per funcionar té el cost que realment hem previst. Equivocar-nos en un o altre aspectes, també ens abocarà al fracàs.
9. Res és impossible o inviable, si no dóna els resultats esperats, si és una planificació sobre paper, que ho aguanta tot, es pot tornar a replantejar, a enfocar de manera diferent, a donar-li una altra orientació, a canviar d’ubicació o de territori o de mercat potencial o de públic objectiu o d’estratègia empresarial o comercial, però sempre és molt pitjor, passar a l’acció sense haver-ho valorar. No hi ha volta enrere i segurament ens costarà diners.

Què n’opineu al respecte?

Arribar a crear una empresa no és fàcil, ni molt menys, i encara més acabar-la consolidant en el temps. Molt sovint, l’arbre no ens deixa veure el bosc, és a dir, que les mateixes ganes i fe en la nostra idea, no ens deixa ser prou reflexius, analítics i buscar un visió més realista del projecte. Per fer-ho cal tenir-ho tot molt clar, controlat i planificat, fins i tot un pla alternatiu.

Mai s’ha de començar un projecte amb manca d’informació, això ens pot portar a prendre decisions precipitades i a un resultat final no desitjat. Desconeixement real del mercat, una planificació inadequada, un error en l’estratègia,… són molts factors que faran difícil assolir els nostres objectius o l’èxit.

Tot seguit enumerem alguns dels errors més habituals de les persones que inicien o intenten iniciar una empresa:

1. No fer un pla d’empresa a consciència.
2. Manca d’un estudi de mercat.
3. Desconeixement de la competència.
4. Desconèixer les estratègies de comunicació o de màrqueting possibles.
5. Centrar-se exclusivament a la idea o producte.
6. Manca de coneixements econòmics i financers per administrar una empresa.
7. Inadequat o insuficient finançament.
8. Males decisions a l’hora d’invertir el capital.
9. Errors en la planificació de vendes i de despeses.
10. Saber dir NO, saber renunciar o replantejar.

En properes entrades ampliarem i explicarem més en detall aquests aspectes i, posteriorment, tractarem també de comentar les errades més habituals un cop ja s’ha fet el pas d’iniciar l’empresa.

Malgrat els cants de sirena d’alguns que, de manera interessada, ens volen fer veure que ara, tot, anirà molt bé, potser sí que hi ha un canvi de tendència en marxa de l’activitat econòmica del territori. Al menys, hem trobat indicadors que són favorables.

No parlem de la taxa d’atur, tot i que aquesta s’està reduint lentament però sense pausa, doncs en els últims dos anys s’ha reduït pràcticament 3 punts percentuals, passant del 17% al 14%. Però aquesta no només es pot veure reduïda per la creació d’ocupació, sinó també, per abandonament de la voluntat o possibilitat de treballar, per l’envelliment de la població, immigrants que abandonen el país per manca d’oportunitats… Per tant, pot ser un indicador no del tot fiable.

En canvi ara tenim alguna dada més optimista i que complementa d’altres indicadors. Després d’esperar tot l’any per tenir una dada que no sigui tant puntual, tant aleatòria, hem pogut recollir tot un seguit d’informacions durant quatre trimestres, comprovant que la tendència sembla que canvia.

Per tant, ara sí que ja podem dir que, a part de la millora de la taxa d’atur, també està millorant l’ocupació, és a dir, està creixent també en nombre de persones assalariades a Castellar del Vallès, passant de les 4.553 del quart trimestres del 2013, a les 4.769 del quart trimestre de l’any 2014. Un augment de 216 persones ocupades més. No és una gran quantitat, però des de l’any 2006 que aquesta data no mostrava cap creixement!!

Juntament amb les expectatives sobre la marxa del negoci de les empreses de Catalunya, que tot i seguir sent negatives, la dada millora en 4,6 punts respecte les expectatives de quart trimestre de l’any anterior, segons l’enquesta de clima empresarial de l’Idescat.

Per tant, per una banda tenim indicadors que milloren, com hem dit, millora de la taxa d’atur i millora del nombre d’ocupats, juntament amb una millora de les expectatives de la marxa del negoci per part dels empresaris, ens permet començar a pensar que sí, que la tendència pot començar a ser positiva. Al menys, tenim l’obligació ja de començar a ser una mica més optimistes, doncs si milloren les expectatives, també millora l’economia… o això diuen els experts.

Continuarem l’entrada anterior sobre les novetats fiscals i laborals que considerem més importants d’aquest any 2015, que afecten a pimes i autònoms.

 Contractació de treballadors

• Nou format de nòmines pels treballadors: des del passat novembre, les nòmines han d’incloure una nova secció informativa que indiqui el que aporta l’empresa a la Seguretat Social per la contractació del treballador, diferenciant entre l’aportació per contingències comuns, per contingències professionals i hores extres. Aquest model, s’haurà d’adaptar progressivament fins el 12 de maig del 2015, moment en que serà obligatori.

• S’amplia la tarifa plana de 100 euros per a contractes indefinits: que permet a les empreses i autònoms que contracten de forma indefinida i mantinguin els llocs de treball durant un mínim de 36 mesos, abonar una tarifa de 100 euros per contingències comuns a la Seguretat Social. La reducció, que s’havia d’exhaurir el 31 de desembre, continuarà en vigència fins el mes de març.

Pel que fa als emprenedors i a les possibilitats de finançament, trobem les següents novetats:

•  Ampliació de la capitalització de les prestació d’atur: els propers mesos continua la possibilitat de capitalitzar el 100% de la prestació d’atur als majors de 30 anys.
• Limitació al crowdfunding: el import màxim de captació de fons per un projecte de finançament participatiu a través de plataformes de crowdfunding no podrà ser superior al 1.000.000 d’euros en total i cap inversor no acreditat com a inversor professional podrà aportar més de 3.000€ a un mateix projecte publicitat per una mateixa plataforma de finançament participativa ni de més de 10.000 euros en un període de 12 mesos en el conjunt dels projectes. Els inversos acreditats no tindran límits anual d’inversió.
• Preavís dels bancs: les pimes que es vegin afectades per una reducció, d’un mínim del 35%, o cancel·lació del seu finançament hauran de rebre per part de les entitats un preavís de tres mesos. També podran sol·licitar a les entitats informació sobre la seva posició financera, historial de pagaments, extracte, qualificació creditícia i sobre la seva qualificació creditícia.

També hi haurà novetats en relació a les factures que afecta a totes aquelles empreses que treballin amb l’administració.

•  Factures electròniques per a l’administració: a partir del 15 de gener de 2015 és obligatori emetre factura electrònica a tots els organismes de l’administració pública. Poden quedar exemptes les factures d’import fins a 5.000 euros, sempre que l’administració pertinent així ho estableixi.

Sobre la factura electrònica en properes entrades profunditzarem una mica més.

I, finalment, els autònoms societaris que desenvolupin una activitat professional remunerada per la seva mateixa societat hauran de cobrar per factura i no per nòmina, sempre i quan la seva cotització s’efectuï en el règim d’autònoms o en una mutualitat que actuï com alternativa al RETA.

Recordar de la importància que té seguir el calendari fiscal per autònoms i pimes.

Any nou i novetats fiscals conseqüència de la reforma fiscal aprovada l’últim trimestre del 2014 i que són d’aplicació aquest any.

Recollim diferents mesures fiscals definitives que afectaran als autònoms i petites empreses al llarg d’aquest any 2015 i altres canvis com en la quota dels autònoms i algunes relacionades amb les prestacions de la Seguretat Social, la facturació electrònica, l’iva de productes digitals i novetats a les nòmines dels treballadors.

La quota dels autònoms

La quota dels autònoms per l’any 2015, com tots els anys, el mes de gener suposa una pujada de la base de cotització a la Seguretat Social que determina quina és la quantitat que s’haurà de pagar mensualment. La pujada recollida a la llei de pressupostos generals de l’Estat és de l’1%, passant la base de cotització mínima de 875,70 a 884,40€, cosa que representarà una quota que pujarà fins els 264,44 des dels 261,83 de l’any 2014. La dels autònoms societaris puja fins els 315,97€ mensuals i, la base màxima de cotització puja només un 0,25% passant dels 3.597,0 als 3.606,0 € mensuals.

Recordar també que, durant aquest any 2015, es manté la possibilitat d’accedir a la tarifa plana de la quota d’autònoms, en base a les bonificacions del 80, 50 i 30% cada semestre dels primers 18 mesos d’alta al RETA, amb possibilitat de gaudir de l’últim percentatge fins els 30 mesos. També, en aquesta tarifa plana, és possible que es pugui mantenir als autònoms ja constituïts que contractin el seu primer treballador i, també es comenta que podran gaudir d’aquesta tarifa els autònoms societaris.

Hisenda i els impostos

Les retencions dels professionals autònoms es baixaran aquest 2015, passant ja des de primer de gener d’aquest del 21 al 19% i, al 18% pel 2016. Recordar també que es manté la retenció amb tipus reduït pels autònoms amb rendes inferiors a 15.000 euros des del passat mes de juliol.

Pel que fa a les despeses deduïbles en IRPF, es fixa un màxim de 2.000€ anuals per despeses de difícil justificació.

Els mòduls d’irpf i iva es mantenen igual que l’any 2014 i també es manté la reducció general del rendiment net del 5%. Això sí, els requisits per estar a mòduls, la reforma fiscal preveu nomes limitacions per reduir el nombre d’autònoms que puguin tributar per aquest sistema, tot i que finalment seran vigents a partir del 2016 i la previsió és la seva desaparició. Preveu una rebaixa del límit per excloure que passarà dels 450.000€ als 150.000€ d’ingressos i de 300.000€ a 150.000€ de despeses. També quedaran excloses les activitats de les divisions 3, 4 i 5 de la secció primera de la tarifes del IAE (activitats de fabricació i construcció, llauners, instal·ladors, fusters, serrallers, pintors,…).

Pel que fa a l’estimació directa simplificada, a partir de 500.000€ de facturació anual, els autònoms hauran de passar a tributar en estimació directa normal del IRPF, cosa que suposa una reducció de 100.000€ del límit per poder tributar en simplificada.

Pel que fa a l’IVA en l’exportació de productes i serveis digitals a països de la UE des de gener del 2015, els autònoms i les pimes, pordran abonar el tipus d’IVA vigent en els país de destí enlloc del  corresponen al país d’origen, complicant la tramitació d’aquest impost indirecte aplicat a les vendes.

Pel que fa al Impost de Societats es va produir una rebaixa en dues fases dels tipus d’impostos, duran el 2015 baixarà del 30% acutal al 28% i, ja en el 2016, aquest es reduirà fins al 25%. No afectarà a les pimes, doncs aquestes seguiran mantenint un tipus del 25% pels primers 300.000€ de beneficis.

Finalment, les Societats civils aquest any serà de transició cap al nou sistema fiscal dissenyat per aquesta forma jurídica de societats civils amb objecte d’activitat de caràcter mercantil que, a partir del 2016, passaran a tributar per l’Impost de Societats.

Per aquest any 2015 s’acaba la deducció del 20% per manteniment d’ocupació, que afecta a pimes i autònoms.

En una propera entrada al bloc, comentarem les novetats en relació a la contractació de treballadors i la seva gestió, capitalització, crowdfunding, tramitació electrònica,…