Continuant amb la penúltima entrada de l’any 2014, ens va quedar pendent la relació de despeses deduïbles més habituals acceptada per Hisenda:

• Consum d’explotació: compres de mercaderies, primers materials i materials auxiliars, combustibles, envasos, embalatges i material d’oficina. Per calcular els consumes de l’any, existències inicials, més les compres de l’any i restar-hi les existències finals.

• Sous i salaris: pagaments als treballadors en concepte de sous, pagues extraordinàries, dietes i assignacions per a despeses de viatges, retribucions en espècie, premis i indemnitzacions.

• Seguretat Socials a càrrec de l’empresa: cotitzacions derivades de la contractació de treballadors més les corresponents a l’empresari autònom. Aportacions a mutualitats de previsió social d’autònoms no integrats en el RETA que tingui l’alternativa legat de cotitzar-ho a una mútua amb un màxim de 4.500€ anuals.

• Altres despeses de personal: despeses de formació, indemnitzacions per rescissió de contractes, assegurances d’accidents del personal, obsequis (lots de nadal) i contribucions a plans de pensions o plans de previsió social empresarial.

• Lloguers i cànons: lloguers, cànons, assistència tècnica, quotes d’arrendament financer (leasing) exclosos els terrenys i solars o altres actius no amortitzables.

• Reparacions i conservació: despeses de manteniment, recanvis i adaptació de bens materials. No inclou els que suposen una ampliació o millora, doncs són inversions amortitzables en diversos anys.

• Serveis professionals independents: honoraris de professionals, comissions d’agents comercials o intermediaris diversos.

• Altres serveis externs: despeses de recerca i desenvolupament, transports, assegurances, serveis bancaris, publicitat, relacions públiques, despeses de subministraments, electricitat, aigua, gas i telefonia, altres despeses d’oficina no inclosos en altres conceptes.

• Tributs fiscalment deduïbles: impost de bens immobles (IBI), impost d’activitats econòmica (IAE) i altres tributs i recàrrecs no estatals, taxes i contribucions especials. No són deduïbles les sancions ni els recàrrecs per presentacions fora de terminis.

• Iva suportat: només serà deduïble a través de les declaracions d’iva, és a dir, que no presentes declaracions trimestrals d’iva i per tant no tenen dret a deduir les quotes suportades. Afecta a activitats exemptes d’iva, com la medicina i altres activitats, principalment comerç al detall (purament compra – venda sense manipulació) que s’acollin al recàrrec d’equivalència i, també, el règim especial d’agricultura, ramaderia i pesca.

• Despeses financeres: interessos de préstecs i crèdits, despeses de descomptes d’efectes, recàrrec d’ajornament de pagament de deutes, interessos de demora per ajornaments dels pagaments a Hisenda. No inclou les que derivin de la utilització de capital propi.

• Amortitzacions: import del deteriorament o depreciació de les inversions realitzades d’immobilitzat material o intangible vinculat a l’activitat. Es calcula segons el que fixa el impost de societats.

En estimació directe simplificada, les amortitzacions es calcularan linealment a partir d’aquesta taula d’amortitzacions simplificada:

Pensem que pot ser oportú fer un parèntesi en les entrades sobre temes fiscals per comentar una notícia relacionada amb l’aprovació, per part del Govern de Catalunya, del projecte de llei de “simplificació de l’activitat administrativa per facilitar la reactivació empresarial i econòmica”.

És de justícia recordar que l’Ajuntament de Castellar del Vallès, de manera voluntària i com a un dels dos municipis pilots, va participar activament en aquest projecte i va ser el primer en implantar l’ordenança que regulava aquesta possibilitat de tramitació ràpida per aquestes tipologies d’activitats que es poden emparar en una declaració responsable o fins i tot en una comunicació prèvia, des de l’any 2012. A més, cal remarcar també, que és el primer ajuntament de Catalunya que va implantar aquestes tramitacions via online, fins i tot abans que ho tingués disponible el Canal Empresa. Òbviament, la col·laboració amb la Diputació de Barcelona i amb el Consorci de l’Administració Oberta ha estat clau i fonamental en aquest desenvolupament i implantació.

A més, l’Ajuntament de Castellar del Vallès, no ha aplicat ni aplicarà en tota la legislatura la taxa prevista a les ordenances per les activitats econòmiques. És a dir, a més de facilitar els tràmits, evita la despesa a les empreses.

Finalment, recordar que l’Ajuntament disposa de la Finestreta Única Empresarial des d’on es poden realitzar tots els tràmits de les empreses relacionats amb l’Ajuntament i que, per a els nous emprenedors i empreses, és punt PAE (Punto de Asesoramiento de Emprendedores) que permeten fer els tràmits de constitució de noves empreses sota la forma jurídica d’empresari individual i societat limitada, limitada nova empresa i fundació successiva.

Però tot aquest garbuix d’informació que hem comentat no va adreçat a defensar alguna actuació o defensar cap ideologia, simplement esmentem i constatem uns fets que són els que són i que han portat a l’Ajuntament de Castellar del Vallès a facilitar al màxim els tràmits i costos dins les seves possibilitat.  Però l’administració no només és la local i, des de les altres administracions, això és tot el que es pot fer per facilitar la vida a les empreses i reactivar l’activitat?. Realment és el que cal i és suficient? L’aprovació d’aquest projecte de llei, en el seu títol parla de “facilitar la reactivació empresarial i econòmica”. Estarem d’acord que cal, sí, però és del tot insuficient. En aquest cas, l’esforç per part de l’Ajuntament és molt important, més que el benefici que aporta a la pròpia empresa, però és del poc que pot fer un ajuntament. Però i la resta de les administracions?

Deixant de banda parlar d’educació, infraestructures, recerca,… hi ha tot un món legislatiu que ocasiona i provoca un esforç i un cost econòmic a les empreses i que ni tant sols s’està plantejant solucionar.

Val a dir que en aquest país hi ha una tradició poc ètica on no està mal vist el frau a nivell personal i empresarial (m’ho pots fer sense iva?), i molt mal vist a nivell polític. És frau de la mateixa manera, tot i que algun seria amb agreujants. Això comporta que l’administració reguli sota una premissa de desconfiança sobre l’administrat, incrementant el control i, per contra, ocasionant uns costos a l’empresa (caldria el model 347? i els resums anuals després de les liquidacions trimestrals?).

La majoria d’empreses acaben disposant d’un departament administratiu o de serveis subcontractats que destina la gran part del temps a “passar comptes amb l’estat”. Una gestió purament burocràtica i no productiva ni informativa que afecta principalment a les pimes i micros, que aproximadament són un 90% del teixit empresarial. Aquí sí que hi ha un gran camí per recorre i un potencial estalvi i millora de la competitivitat important. És a dir, si tot els personal d’administració de les empreses pogués dedicar el seu temps a generar informació per la millora de la gestió i de la competitivitat de l’empresa i no per passar comptes amb l’administració, això sí seria un “canvi d’orientació en la burocràcia administrativa” i passaria a ser un esforç orientat a la millora de la reactivació de l’activitat econòmica. L’alta inicial o els tràmits inicials, són només en el moment d’iniciar l’activitat o en l’obertura d’un nou local, establiment o planta, en canvi, la resta tenen un caire permanent en el temps. Potser seria interessant pensar-hi…

Tot seguit farem una descripció de les despeses fiscalment deduïbles que Hisenda considera pels autònoms i les característiques d’aquelles que presenten major dificultats, com el tema de l’habitatge i lloc de treball coincideixen, les de vehicle particular, i les que fan referència a viatge i vestuari.

Tot hi haver-hi diferències, pràcticament coincideixen amb les despeses deduïbles en el impost de societats. En aquest cas aprofundirem en els empresaris individuals que tributen en el règim d’estimació directa tan la normal com la simplificada.

L’article es divideix en quatre parts:

• Requisits d’una despesa per poder ser deduïble (I)
• Relació de despeses deduïbles a l’irpf (II)
• Despeses deduïbles especials: vehicle, local, viatge, vestuari (III)
• Despeses fiscalment no deduïbles (IV).

Cadascun d’aquests apartats suposarà una nova entrada en el bloc. De moment, avui analitzarem la primera d’aquestes:

1. Requisits d’una despesa per poder ser deduïble

En primer lloc, expliquem els criteris que Hisenda fixa per considerar que un desemborsament econòmic es pot considerar despesa deduïble fiscalment i que són:

• Han de ser despeses vinculades a l’activitat econòmica realitzada per l’autònom o, com diu Hisenda, despeses afectades a la mateixa.
• Han d’estar convenientment justificats mitjançant les corresponents factures i rebuts. Els tiquets, com a tal, no són vàlids.
• Han d’estar registrats comptablement per l’autònom en els seus llibres de despeses i inversions.

D’aquests tres criteris, els més curiós és el primer, doncs per determinades partides de despesa, l’autònom haurà de demostrar que corresponen a la seva activitat professional i no a la seva vida privada. Com per exemple, amb la despesa pròpia si allà es desenvolupa l’activitat, establint clarament el percentatge de despesa que es pot afectar a l’activitat i el que no. Aquest percentatge ha de coincidir amb el que s’estableix o es fixa al fer l’alta amb el 036/037 o bé a través del DUE.

S’ha de considerar que tota despesa relacionada amb l’activitat és deduïble, encara que hauràs de justificar-ho, pel que és molt convenient que estigui tot ben documentat i portar el llibre de despeses explicant el detall de cada factura per que en cas de tenir una inspecció es pugui defensar adequadament davant de l’inspector/a. No és convenient que abusis inflant les despeses perquè en cas d’inspecció no podràs defensar-ho i serà molt pitjor.

En relació al segon requisit, és el que està darrera de la costum dels autònoms de demanar factura per tot…

A la següent entrada intentarem explicar les despeses deduïbles a l’irpf.

A la jornada de fiscalitat del passat dia 2, uns dels aspectes que va generar més conflicte, va ser el tema de les despeses deduïbles i, en concret, les del tema del vehicle. Com a conseqüència del debat que es va general i a partir dels aclariments de la Yolanda Presa, la ponent i, dels coneixements que tenim, intentarem acabar-ho d’explicar, amb la particularitat que tenen els dos impostos, iva i irpf, que tenen un criteri totalment oposat en la seva interpretació normativa.

En relació a l’iva

Com es poden deduir les despeses d’adquisició i manteniment d’un vehicle particular que s’utilitza a l’activitat professional d’un empresari individual o autònom?

Aquesta és una de les preguntes habitual, dins de l’àmbit fiscal que fan les moltes persones que volen emprendre.

La normativa deixa la porta oberta a que, al final, hisenda en farà l’última interpretació i, no és cap garantia que es pugui deduir les despeses.  A més, per fer-ho més complicat, el criteri de l’iva és diferent al criteri de l’irpf.

En relació a l’IVA i, en resposta d’Hisenda a una consulta d’un advocat, van dir que es poden deduir el 50% de les despeses de l’iva que suportin en l’adquisició i manteniment del vehicle, sempre i quan puguis demostrar que l’utilitzes per l’activitat. Com es pot demostrar? Presentant un llistat de clients i les poblacions on es situen, l’agenda de visites (que no admetran una agenda feta d’un dia per l’altre, sinó que hauràs de gestionar-la mica a mica i ben documentada de les visites pactades amb mails, documents, pressupostos acceptats i que consti el dia de la visita, on es lliurarà el producte,… tot allò que justifiqui el desplaçament per a l’obtenció dels ingressos.

Només ens podrem deduir el 100% de l’iva quan el vehicle compleixi les següents característiques:

Vehicles mixtes utilitzats en el transport de mercaderies.

1. Vehicles utilitzats en la prestació de serveis de transport de persones a través d’una contraprestació.
2. Els utilitzats en la prestació de serveis d’ensenyament de conductors.
3. Els utilitzats pels fabricants en proves i assajos.
4. Els utilitzats en desplaçaments professionals pels representants o agents comercials.
5. Els utilitzats en serveis de vigilància.

En el cas dels vehicles mixtos, útils pel transport de mercaderies i persones fins a un màxim de 9 incloent el conductor, i en el que es pot substituir eventualment la càrrega parcial o total per persones, posant i traient seients.

Si tenim un monovolum o furgoneta que es pugui utilitzar per transportar material i, amés, està retolat el nom comercial, i a nivell personal disposem d’un altre vehicle, sempre que aquest vehicle o monovolum estigui catalogat com a industrial, podrem deduir el 100% de les quotes d’iva suportades tant en l’adquisició com en el manteniment.

Com més es pugui circumstàncies al voltant del vehicle serveixi per acreditar que el 100% del seu ús és purament professional, molt millor.

Arribat el cas, com més t’ajustis al 100% de la norma, més alta serà la garantia que en cas d’inspecció, l’Agencia Tributària consideri correcte la deducció de les quotes d’iva realitzades.

En relació a l’IRPF

Aquí sí que fa l’Agència Tributària té una claríssima interpretació. O es vincula 100% a l’activitat o no es vincula. Clarament deixant patent una incongruència absoluta, doncs la mateixa despesa té dues interpretacions segons el impost que es tracti. No hi ha l’opció de vehicle compartit al 50%.

La pràctica habitual és la deducció de les despeses dins de l’irpf en un 50%, però això no vol dir que estigui ben fet i, cas d’inspecció, si no pots acreditar les despeses aquestes no seràn acceptades perquè no s’ajustarà a la normativa.

Si decideixes imputar les despeses de vehicle perquè consideres que pots demostrar en cas d’inspecció que l’ús del vehicle és per l’activitat econòmica, l’Agència Tributària es reserva el considerar-ho o no despesa fiscalment deduïble.

Arribat el cas i que no sigui acceptat, sempre queda l’opció del recurs, doncs hi ha sentències favorables a la deducció. Però això suposarà un procediment administratiu lent i car.

Demostrar-ho pot suposar, doncs la càrrega de la prova recau en el subjecte tributari, amb fets i comprovants. Per exemple, això vol dir que, si et dedueixes les despeses d’una visita a un client feta a un altre municipi, caldrà disposar dels contactes previs per mail o registre de trucades, la targeta de la visita, si l’empresa fa raport, i els fruits posteriors de la visita, si hi ha hagut comandes. Vist això, caldrà ser molt meticulós i estricta en la recollida de la informació per poder-ho demostrar.

En cas de dubte, sempre  es pot demanar o sol·licitar per escrit a la Direcció General de Tributs un aclariment.

En canvi, sí que s’accepta com a despesa deduïble en l’irpf quan aquesta adquisició es realitza a través d’un rènting i/o un leasing, podent deduir el 100% de les quotes.

Tot sovint ens trobem persones que inicien una activitat pel seu compte i, superat tot el procés de formalització, han d’emetre la primera factura i no saben com fer-ho o tenen dubtes. Val a dir que existeix un reglament de facturació (RD 1619/2013), vigent des del 1 de gener del 2013.

Quan s’ha de fer una factura?

Tenim l’obligació, com empresari o professional, d’emetre i lliurar factura per les operacions portades a terme com exercici de l’activitat i, a més, hem de conservar una còpia de la mateixa, de la mateixa manera que guardem les que rebem dels nostres proveïdors. A més, aquesta pràctica s’ha de realitzar tant per les operacions amb IVA, les exemptes d’IVA i els que tenen règims especials d’IVA.

Amb excepció d’aquestes últimes, que hi ha casos que no caldria emetre factures, sempre s’està obligat a fer-les quan el destinatari sigui un professional o empresa i quan el teu client te l’exigeixi per a qualsevol aspecte tributari.

Quines dades han de figurar en una factura?

1. Número de la factura, que generalment s’inicia novament coincidint amb l’any natural. Si, aquesta numeració té també sèrie, també ha de figurar (per casos de delegacions.
2. Data d’emissió, que és la data de la factura.
3. Identificació amb nom i cognoms del emissor de la factura o nom de l’empresa i, així com del client, amb nom i cognom o nom d’empresa.
4. NIF de l’empresa o de la persona física.
5. Domicili complet (via, nom de la via, número, pis, porta, codi posta, població), tant de l’emissor de la factura com del client.
6. Descripció de les operacions realitzades o relació de productes, amb detall del preu unitari i del nombre d’unitats, fins que ens doni el import total de la factura o contraprestació.
7. Tipus impositiu d’iva i del recàrrec d’equivalència si escau, explicitant si s’aplica diferents tipus d’iva.
8. Si la factura va adreçada a un professional sota la forma jurídica d’empresari individual, coincideix el nom de la persona amb el nom de l’activitat, cal practicar la retenció d’IRPF.
9. Ha d’identificar-se clarament la quota tributaria, és a dir, el import sobre el qual s’aplicarà els tipus impositius.

10. El import total a pagar.

11. Si les activitats o operacions s’han realitzar en diferents dates, també s’ha d’identificar, encara que sigui diferent a la data d’emissió de la factura..

Tot seguir facilitem un parell d’exemples:

Aquest primer, correspon a una factura emesa per un autònom que presta serveis diversos i que factura a partir de les hores treballades. En aquest cas, coincideix la data d’emissió, de realització de les feines i de cobrament de factura. El tipus d’IVA aplicable és del 21% i en aquest cas, al tractar-se d’un autònom el professional que emet la factura, hi ha una retenció del 21% d’IRPF (import que l’empresa destinataria haurà de liquidar a Hisenda):

En aquest cas, la factura l’emet una societat a una altra societat, també amb els supòsits de cobrament al comptat i de coincidència de data d’emissió amb data de realització del treball:

Recordar, per acabar, que les activitat professionals, en el període impositiu d’inici de l’activitat i en els dos exercicis següents, així com els casos previstos a l’art. 95 del Reglament de l’IRPF, aquesta retenció serà del 9%.

Sense pretendre fer ara una classe magistral de fiscalitat, però sí que tot aquest és un dels temes que més preocupa a les persones emprenedores. Malgrat tot, aquesta no és més que una formalitat que, de ben segur i estant ben assessorat, no ha de suposar un problema. El que cal és un projecte viable i, després, ja es trobarà i es triarà quina és la forma jurídica més adequada i quina és la tributació que més ens convé.

Així que, tot  i no voler aprofundir, sí que tot seguit vole fem una breu introducció sobre aspectes fiscals que afecte als autònoms i sobre els que caldrà aprofundir cas de tirar endavant alguna opció.

1. Donar-se d’alta a Hisenda
2. Els impostos a pagar: IRPF i IVA
3. Declaracions i impresos que cal presentar

No oblidar que, cas de no ser experts, és convenient assessorar-se amb algun expert o professional, sobretot durant els primers temps de l’activitat.

Donar-se d’alta d’autònom

És obligació donar-se d’alta a Hisenda abans de començar l’activitat. Per fer-ho, caldrà presentar la declaració censal (models 036 i 037), notificant les dades personals, l’activitat a que es dedicarà, l’adreça de l’activitat i els impostos que l’afecten.

La declaració censal és un model important, doncs és on indicarem a Hisenda com serà el nostre negoci i, en funció d’això, els imposts que haurem de declarar. Cada vegada que modifiquem alguna cosa, s’haurà de presentar novament el model.

Per declarar l’activitat, hauràs de seleccionar algú tipus d’epígraf d’IAE (Impost d’activitats econòmiques), regulats pel RDL 1175/1990 on hi figura tot una llarga llista d’activitats empresarials i professionals. Actualment no té cost a no ser que l’empresa facturi més d’un milió d’euros. Tot i això, s’haurà de presentar el model 840/848.2

Els impostos que haurà de pagar un autònom

Tributarà per el Impost sobre la Renda de les persones físiques (IRPF), que grava les rendes empresarials obtingues per l’autònom, de liquidació trimestral, poden triar entre les següents opcions:

–      Règim d’estimació directa normal

–      Règim d’estimació directe simplificada

–      Règim d’estimació objectiva (mòduls, segons l’activitat)

També estarà afectat per el Impost sobre el Valor afegit (IVA), impost indirecte uqe grava el valor afegit i recau en el consumidor final. L’autònom tan sols actua com a intermediari entre Hisenda i el consumidor final, doncs finalment s’haurà d’ingressar la diferència entre el repercutit (cobrat de clients) i el suportat (pagat a proveïdors). La seva liquidació també és trimestral.

En aquest sentit, aprofitar per recordar-vos que el dia 2 de desembre en el Centre de Serveis fem una jornada sobre fiscalitat per autònoms i Pimes en horari de matí. Els interessats us podeu inscriure contactant amb el l’àrea.

Què és un estudi de mercat?

Consisteix en una iniciativa empresarial per tal de conèixer la possible viabilitat comercial d’una activitat econòmica. És a dir, si un producte o servei és capaç d’aconseguir tenir rendibilitat econòmica.

Com s’ha de fer?

Podem considerar una part més objectiva, que són les dades estadístiques, estudis i demès informació que podem trobar i, una altra part, més subjectiva i tècnica que són el contacte directe amb elements del mercat.

La primera part consisteix en recollir informació i analitzar les dades de clients, competidors, proveïdors i del propi mercat. I, la segona part, l’observació directa, a partir d’organitzar focus grups, enquestes, investigació sobre el terreny, entrevistes individuals a experts, professionals, clients i proveïdors, observacions en el terreny o adaptades específicament al producte.

Com podem recollir informació?

–      Informació gratuïta i accessible per internet (portals de l’administració, serveis d’estudis de les entitats financeres i institucions (Banc d’Espanya, Ine, Idescat, ministeris, universitats,…)

–      Informació d’empreses, sector i competidors accessible des d’internet (google és el teu amic!). Sense cost però atenció a les fonts.

–      Fires sectorials

–      Revistes especialitzades

–      De la pròpia empresa si ja existeix, comptabilitat, informació de vendes, producció, resultats campanyes publicitàries, contactes, informes anteriors,…

–      Empreses d’informes comercials (pagant)

Com poder fer l’observació directe?

–      Recollida de dades de tràfic d’un local

–      Observació de clients en establiments de la competència

–      Observació de clients en el propi establiment

–      Visitar la competència

Com fer entrevistes i enquestes?

Per tenir un coneixements sobre el nostre clients, més objectiu, i el seu comportament, podem fer el següent:

–      Entrevistes en profunditat amb algun expert del sector i amb clients

–      Organitzar grups de discussió, amb clients potencials

–      Enquestes, però hauria de ser representativa (marge d’error)

–      Panels d’enquestació: contractar una empresa que tingui accés a una mostra dels clients potencials

Per investigar i analitzar la competència?

Estudiar competidors per saber qui fa les coses bé i qui no i, per saber com reacciona si li prens clients.

–      Visita presencial

–      Visitar les web i seguir-los a les xarxes socials

–      Plànol de situació de la competència i radi d’acció

–      Anàlisi dels líders del mercat

–      Informes i perfils d’empresa

–      Taula comparativa punts forts i punts febles

Com definir el teu client específic?

–      Dedicació pròpia, és a dir, destinar-hi el nostre temps

–      Subcontractar (a partir de 2.000€), per fer un treball de camp. Després seria recomanable el buidat i l’explotació de dades i anàlisi de les mateixes fer-ho directament, tot i que també és pot contractar però amb una major inversió.

–      Definir possibles grups de clients i fixar el segment o nínxol de mercat. La teva estratègia de comunicació i de màrqueting ha de ser coherent amb les característiques, comportaments i hàbits de consum dels teus clients potencials.

–      Preus d’estudis de mercat a partir de 2.000€ (es.nielsen.com; institutodym.com; eurus.es; feebbo.com; optimumventas.com; sondea.com; canalsondeo.com)

No cal ara fer ara un al·legat en defensa de la formació de les persones ni tampoc engrandir l’aposta de l’Ajuntament, des de diferent àrees, donant suport a la formació de les persones de manera permanent. Aquest esforç sempre serà una de les grans inversions que pot tenir una administració vers els seus ciutadans. Dins d’aquesta formació, tenim la adreçada específicament a les persones que tenen alguna motivació o pensament relacionat en l’emprenedoria i també, la formació orientada a les persones que ja han creat la seva empresa, empresaris individuals i les anomenades micro empreses.

Des de l’Àrea d’Empresa estem impulsant un seguit d’activitats al llarg d’aquesta tardor i que ens portaran pràcticament fins a final d’any.

En col·laboració amb Pimec, hem organitzat un curs de Venda Online que va ser un èxit de participació, tenint que deixar un munt de persones sense possibilitat de fer-ho per manca de places. Això ens ha portat ha organitzar una segona edició i també s’ha exhaurit les places. Aquesta formació, realitzada a una aula de El Mirador, al necessitar d’ordinador, queda limitada l’assistència al maquinari disponible. L’acció s’allargarà, pràcticament, fins a la segona quinzena de desembre.

En el Centre de Serveis, també en col·laboració amb Pimec, durant aquest mes d’octubre i orientat al perfil de persones amb alguna inquietud emprenedora, hem desenvolupat un curs de 50 hores d’anglès bàsic, amb un èxit de participació absolut i un grau de satisfacció dels alumnes molt elevat.

Tot seguit, demà 11 de novembre, tenim una sessió amb Acció per informar i explicar a les empreses el programa Expansiona’t. Aquest programa va orientat a empreses ja consolidades que cerquen un creixement empresarial.

Finalment, en el Centre, ens queden pendent les accions format jornada de 4 hores al matí que tenen les següent planificació i que són obertes a tothom:

–      19 de novembre: Màrqueting Online amb el Toni Padrell

–      2 de desembre: Fiscalitat per autònoms i pimes amb Yolanda Presa

–      4 de desembre: Contractació Laboral amb Yolanda Presa

Tots els interessats us podeu posar en contacte amb el Centre de Serveis.

La formació per si sola no serà l’únic aspecte a millorar per resoldre la problemàtica professional, però sens dubte, segur que facilita, i molt, el camí.

En podem enumerar moltes, però tampoc seríem capaços de posar-les totes, però sí que algunes de les que considerem més importants són les següents:

•  Capaç d’assolir reptes i objectius, tenir-los ben definits i clars, canalitzant tots els esforços en aconseguir-los.
• Seguretat, una persona amb confiança en sí mateix, disposat a assumir un esforç molt generós per aconseguir les fites. Disposat a dedicar el temps que calgui a consolidar el projecte. Tenir molt clar que el més interessat és ell mateix.
• Persistent, no defallir, malgrat els fracassos, s’ha de tornar a intentar. Estadísticament pràcticament a la primera tenim èxit. Si caiem ens tornem a aixecar.
• Eficaç, no és suficient en fer bé les coses, aquests ha de donar resultats.
• Iniciativa, no esperis que ningú ho faci per tu.
• Organitzat, fer les coses el més fàcil possible, sistematitza.
• Resolutiu, s’ha de prendre decisions. Ningú les prendrà per tu. Millor equivocar-se per actuar que equivocar-se per passivitat.
• Formació, fins ara teníem mancances formatives però podíem sortir-nos-en. Ara no. Ara constantment hem d’estar oberts per aprendre, estar disposat a seguir millorant en tot allò que sigui un punt feble. La formació serà permanent al llarg de la vida.
• Innovador – creatiu, bàsic, fonamental, voler, pensar i creure que les coses poden ser diferents, que poden ser millor. Molta observació i ment oberta.
• Tolerant, amb l’ambigüitat. Escolta, escolta molt als teus clients, els teus col·laboradors i a les persones de confiança. Accepta que tu no ets “superman”, no tens la raó ni la veritat absoluta.
• Empatia, bàsic i fonamental saber posar-se en el lloc dels altres per entendre’ls. Pregunta molt, parafrasejar per assegurar-te que ho entens.
• Optimista – realista, és bo tenir una actitud positiva, la transmets, la projectes i aconsegueixes més efectes positius, però sense perdre el món de vista. Ser realista amb visió positiva.
• Visió global, no et tanquis, no et quedis quiet. Observa, que el món no para. Mira-t’ho des de fora, fins i tot la teva tasca.
• Orientació al mercat, o penses i actues com vol el mercat, com volen els teus clients o bé, el mercat et farà fora. La crueltat del lliure mercat!
• Molta capacitat d’autocrítica.

Com hem comentat, això és una petita part, segur que qualsevol en podria afegir, però amb totes les que hem comentat i les que ens hem deixat, sens dubte, la més important és el SENTIT COMÚ.

Molta bibliografia, molts articles i debats, molts anàlisi i molts i molts càlculs s’han fet i s’han fet fer a les persones emprenedores per elaborar i valorar una idea de negoci a través del pla d’empresa, requisits bàsic i indispensable abans de posar-nos en marxa un nou projecte empresarial.

El resultat, un elevat nombre de desercions pel camí. Per què? Fàcil, davant de la dificultat tècnica d’elaborar un pla d’empresa, molts usuaris descartaven la possibilitat i rebutjaven l’assessorament i tutorització del servei.

Com intentem treballar avui? Òbviament, al final, en molts casos, abans d’iniciar el projecte, caldrà haver fet un complet i detallat pla d’empresa, on es treballen diferents hipòtesis, es fan molts càlculs i es treballen previsions a mig i llar termini, malgrat és possible que, després, poc o res tenen a veure després amb la realitat. Però ara, treballem intentant facilitar la part inicial, el pla d’empresa es pot fer molt més fàcil a partir de treballar prèviament altres conceptes que a continuació introduïm.

Darrerament, s’està recomanant utilitzat la metodologia del model canvas (llenç) de l’Alexander Osterwalder, dividit en 9 blocs. Aquest model d’anàlisi, ens permet fer un anàlisi molt més intuïtiu, pràctic, fàcil, esquemàtic per valorar la nostra idea.

A partir de què? Doncs simple, pràcticament és donar resposta del típic: què, qui, com i quant?

Però fins i tot, abans d’iniciar i completar els 9 blocs esmentats, cal començar donant resposta a les següents qüestions:

– Quin problema resolc aparentment? Definint aquesta demanda, ja tenim més clar el segment.

– Pagaran per resoldre aquest problema?

– Hi ha una manera efectiva d’aconseguir fer-ho arribar ala clients a través dels canals?

Si no som capaços de donar resposta convincent i interessant a aquestes qüestions, val la pena replantejar-nos el projecte i tornar a començar.

Al Centre de Serveis us podem ajudar a tirar-ho endavant.