El mes de setembre es va aprovar, publica i entrar en vigència la Llei 3172015, amb l’objectiu d’actualitzar la normativa en l’àmbit de l’autoocupació i l’economia social, que presenta un seguit de novetats en relació a les persones emprenedors i que afecta a aspectes com la tarifa plana i la capitalització. Tot seguit intentem fer un breu resum:

–      Es podrà compatibilitzar la prestació per desocupació amb el inici d’una activitat econòmica per compte propi, fins a un màxim de 270 dies, sense límit d’edat.

–      Es millora la bonificació de la quota durant els primers sis mesos, quedant basats en un import i no en un percentatge, en 50€ mensuals.

–      La resta de períodes semestrals, fins a 18 mesos, sí que serà un percentatge que anirà reduint, els segon semestre un 50% de la quota i, la resta, un 30% de la quota. Els homes menors de 30 i les dones menors de 35, aquest període arribarà fins els 30 mesos.

–      La capitalització de la prestació per desocupació, en caràcter general, podrà ser del 100% per inversió, sense limitacions.

–      A més, també podran capitalitzar els socis d’una societat mercantil, com a nova aportació, sempre que tinguin un control efectiu de la mateixa i abans no hagin estat treballadors, per tant, una societat mercantil de nova creació, permet al seus accionistes, capitalitzar el 100% per invertir-ho com a capital de la societat.

–      D’aquesta capitalització es podrà destinar la mateixa a lles despeses de constitució i posada en marxa, el pagament de taxes i tributs i un 15% a assessorament i formació e informació relacionat amb l’activitat a inciar.

–      Cas de no arribar al 100% de la prestació es seguirà podent sol·licitar la compensació de quotes a la Seguretat Social.

–      Finalment, la bonificació i reducció de la quota a la Seguretat Social, cas d’autònoms que contractin treballadors, no la perdrien.

La normativa també preveu canvis en els TRADE vinculats a la contractació de personal per aspectes relacions amb la conciliació de la vida laboral i familiar. I, pels socis de d’empreses d’economia social, està prevista una bonificació de 800€ al llarg de tres anys per facilitar la incorporació de nous socis.

A nivell de recordatori, aquests són alguns dels serveis que oferim a les empreses del municipi i també a les persones emprenedores, doncs malgrat alguns ja coneixen els nostres serveis, pensem que no està malament recordar-los de tant en tant, doncs sempre podem arribar a algunes persones que fins ara ho desconeixien.

A les empreses en general, a més d’organitzar activitats formatives específiques sobre diferents temes d’actualitat de la gestió empresarial, facilitem informació sobre diferents projectes vinculats a la innovació, millora de la gestió, exportació, creixement, etc., generalment organitzats per altres entitats de caràcter públic com Acció, Pimec…

També fem difusió, donem informació i expliquem temes de finançament, tant per noves inversions com per possibles finançaments de circulant, facilitant i ajudant en tot el procés de mediació amb l’entitat financera o entitats.

Donem suport a l’Asemca, per tal de que com associació de les empreses del municipi, principalment les dels polígons, aquestes tinguin un interlocutor i un diàleg més fàcil amb l’administració local. També, juntament amb aquesta Associació estem fomentant la col·laboració entre empreses del municipi i, a tal efecte, estem preparant una guia d’empreses associades i una sessió de presentació i lliurament de la guia conjuntament amb una jornada de networking exclusiu a les empreses del municipi. L’Associació també està vetllant i actuant davant de l’Ajuntament pel manteniment dels polígons.

Pel que fa a l’ocupació o els diferents llocs de treball, l’Ajuntament disposa d’una borsa de treball a disposició de les empreses, cercant candidats i adreçant-los a les empreses, fent una primera preselecció dels mateixos per adaptar-los al perfil professional sol·licitat, òbviament sense cap tipus de cost per l’empresa.

Recordar també que, a nivell de taxa, l’Ajuntament fa diversos exercicis que no aplica la taxa d’activitat, tant per una nova empresa, per una nova implantació o ubicació o per una ampliació.

La Finestreta Única Empresarial, un nou servei de l’Ajuntament, va orientat a rebre totes les demandes de necessitats i de tràmits que tinguin les empreses, creant un interlocutor a disposició de les empreses que li canalitzarà tota la gestió interna, facilitant els diferents tràmits i evitant tenir fer gestions a diferents departaments.

El Centre de Serveis és un equipament a disposició de les empreses, tant per fer gestions amb les empreses que hi estant ubicades, com per disposar dels diferents espais polivalents que tenen a la seva disposició, com la sala d’actes, sala de formació i sala de reunions. A més, les empreses associades, tenen una bonificació del 50% de la taxa.

És difícil explicar o donar tota la informació i serveis que podem prestar en poques línies, però el que sí tenim clar, és que l’Àrea d’Empresa està a disposició de qualsevol empresa per qualsevol qüestió.

Pel que fa als emprenedors, tenim el servei de creació d’empresa, on poden rebre l’orientació i assessorament necessari per determinar i comprovar la viabilitat del seu negoci. A més d’aquesta part tant important, previ a la constitució de la mateixa, un cop prenen la decisió de tirar endavant, els podem realitzar tots els tràmits per a la posada en marxa, tant de l’administració local com amb les altres administracions com Hisenda i la Seguretat Social.

D’altra banda, l’Ajuntament i aquest servei, s’estan movent a nivell de comarca i col·laborant amb altres territoris, per poder accedir a diferents programes d’ajuts a les empreses relacionats amb la innovació i amb la inversió, com poden ser la propera convocatòria dels ajuts del Feder.

Finalment, en el Centre de Serveis, disposem espais per aquestes empreses de nova creació, principalment del sector serveis i, també organitzem diferent tipus de formació específica per les persones emprenedores.

Aquests és un breu resum de les diferents serveis que presta l’Àrea d’Empresa i que podeu trobar en el Centre de Serveis. Estant a la disposició de qualsevol persona o empresa que tingui qualsevol dubte o consulta. Tanmateix, us emplacem i us animem a que aprofiteu aquests recursos que teniu al vostre abast.

Els punts més destacats d’aquesta reforma fiscal a través d’aquest Real Decret-Llei són els següents:

1.- S’aprova pels treballadors per compte aliè una nova escala de retenció aplicable als rendiments del treball abonats a partir de l’1 d’agost, que representa una rebaixa generalitzada de totes les retenció. No obstant, els pagadors podran aplicar la nova escala des del inici de la data de vigència del Real Decret-Llei, és adir, des del 12 de juliol.

Per calcular aquest nou tipus de retenció, es considerarà la nova escala i les retribucions obtingudes a partir de l’1 de gener del 2015, determinant un nou tipus de retenció que serà menor per corregir l’excés de la retenció suportada en les nòmines dels mesos anteriors, fent efectiva la retenció des de principi d’any.

Això també voldrà dir que, a gener de 2016, s’haurà de tornar a corregir i probablement serà una mica més alta que la aplicada aquest segon semestre de l’any 2015.

2.- Pels treballadors autònoms o treballadors per compte propi, es redueix de forma generalitzada el tipus de retenció, queda fixat en tots els nivells d’ingressos en el 15% a partir de la vigència del decret. De la mateixa manera, es redueix fins el 7% el tipus de retenció per a professionals durant l’exercici d’alta i els dos següents. En el quadre es pot comprovar tots els tipus de retenció.

La rebaixa obliga a reduir en el mateix moment el import de la quantia del tipus de retenció aplicables als rendiments del treball derivats d’impartir cursos, conferències o similars, així com l’elaboració d’obrers literàries, artístiques o científiques, sempre que es cedeixi el dret d’explotació.

3.- En relació a les rendes d’estalvi i altres rendes objectes de retenció, es minora el tipus de retenció o ingrés a compta aplicables a partir de la vigència del decret, que baixa al 19,5% en lloc del 20% actual.

4.- Es declaren exemptes les ajudes públiques concedides per les Comunitats autònomes o entitats local per atendre a col·lectius en risc d’exclusió social, situacions d’emergència social, necessitats d’habitatge de persones sens recursos o necessitats d’alimentació, escolarització i demés necessitats bàsiques de menors o persones amb discapacitat mancats d’ingressos econòmics suficients, fins un import màxim del 1,5 cops l’indicador públic de rendes.

5.- Es declaren exempts els ajuts rebuts per compensar costos derivats de la recepció a accés als serveis de comunicació audiovisual televisiva en les edificacions afectades per la liberalització del dividend digital.

6.- Es modifica la llei 27/2014 de 27 de novembre, del impost de societats, rebaixant el tipus de retenció o ingrés a compte aplicables del 20 al 19,5% a partir del moment de vigència del decret.

Finalment el decret també contempla modificacions que afectes al sector energètic i del carbó, als residents de Ceuta i Melilla i a les possibilitats en l’àmbit de l’enjudiciament civil en relació amb embargs de salaris i pensions.

Quan realitzem un estudi de mercat, del qual ja vàrem parlar, un dels aspecte més important és definir clarament quin és el nostre públic objectiu i saber-lo diferenciar i analitzar individualment. Tot seguit facilitem algunes pautes.

Què és?

Consisteix en fer una divisió del mercat, en petits grups de consumidors homogenis, que comparteixin gustos i necessitats comuns. L’objectiu és dissenyar una estratègia que m’apropi a ells.

Per què?

Per poder triar, dels grups resultats, el més idoni i adequat pel nostre producte o servei, permeten orientar i enfocar totes les nostres estratègies de màrqueting i aconseguir que siguin més eficaces.

Quins avantatges té?

–      Seleccionar el mercat que s’adaptin millor els nostres productes i característiques d’empreses.

–      Desenvolupar una estratègia de màrqueting i comercial coherent, ajustada al segment objectiu, al target.

–      Incrementar la fidelitat del client cap al producte, doncs ens adaptem millor a les serves necessitats.

–      Perseguint identificar el segment objectiu, al grup de consumidors ideal.

Quins inconvenients?

–      És més car, els costos són més grans, inicialment. Pot suposar adaptar o crear més d’un producte o serveis i per tant, tenir que assumir dues estratègies de producció, logística, màrqueting i comercial.

–      Segmentar en profunditat augmenta el risc d’inestabilitat de la demanda, que canvia en el temps.

Com fer una segmentació?

–      Identificar-los

–      Accedir-hi fàcil

–      Diferents entre sí

–      Estabilitat en el temps

–      Potencial de vendes suficient

–      Útil per aplicar la nostra estratègia comercial

Procés i estratègia

–      Identificar les variables de la segmentació

–      Desenvolupar els perfils de cada sector

–      Esvaluar l’atractiu de cada sector en funció del potencial de vendes

–      Selecció del segment o target

–      Identificar possibles accions per posicionar-se en els segments escollits

–      Seleccionar accions

Criteris de segmentació de mercats

–      General – Objectius: demogràfics (edat i sexe), soci-econòmics (renda) i geogràfics (país)

–      Generals – subjectius: personalitat del consumidor (líder, introvertit,…), estils de vida (activitats, interessos, opinions,…)

–      Específics – subjectius: avantatge buscada, actituds, percepcions o preferències del consumidor respecte a la marca, el producte o el servei.

–      Específics – objectius: tipo de consumidor (gran, mitjà), tipologia d’ús, fidelitat, tipus de compra, situació de compra, lloc de compra, etc.

Estratègies de segmentació de mercat

Un cop seleccionat el target o públic objectiu, dissenyem l’estratègia per arribar el nostre mercat:

–      Màrqueting – concentrat: adreçat a un sol segment buscant el lideratge ( sol segment més risc però més econòmic)

–      Màrqueting – diferenciat: per cada producte i segment, un posicionament (menys risc, més extensió de productes)

–      Màrqueting – indiferenciat: no hi ha segmentació. Mateix producte a tot el mercat. Mercats canviats.

El sistema Cret@ (control de recaptació per treballador) és el nou sistema de liquidació directe de la Tresoreria General de la Seguretat Social pel qual totes les empreses que tenen treballadors contractats en Règim General estan obligades a cotitzar.  Aquest sistema substitueix l’actual sistema d’enviament de fitxers FAN, el que suposa que el tràmit de cotitzacions i pagaments de Seguretat Social es realitzin d’una forma totalment oposada al sistema utilitzat fins al moment.

Així doncs, amb el sistema (FAN), era l’assessor qui a partir del càlcul mensual de nòmines i amb aplicació de compensacions (incapacitat temporal, accident de treball, etc), i bonificacions (per contractacions, per formació, entre d’altres) enviava la informació mitjançant uns fitxers anomenats “FAN” a la Tresoreria General de la Seguretat Social, els quals servien per formalitzar l’autoliquidació i posteriorment es liquidaven les quotes corresponents.

En l’actualitat, amb l’entrada en vigor del Sistema Cret@, la Tresoreria General de la Seguretat Social rep la informació dels treballadors que prèviament ha proporcionat l’assessor més les dades de les següents institucions:

• SOC (Servei Oficial d’Ocupació)
• INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social)
• I, es preveu que en un futur es puguin arribar a creuar dades amb l’Agència Tributària tot i que aquest criteri encara no s’ha implantat.

Amb aquestes dades (siguin correctes o incorrectes) la T.G.S.S. fa un model de facturació per cada treballador  (anomenat esborrany de liquidació)  i ho envia a l’assessor que haurà de modificar-les amb les possibles variacions del mes en curs amb la finalitat de confirmar l’esborrany o bé informar les correccions.

Si no es realitza la tasca de verificació, això pot comportar un greuge per a les empreses ja que pot derivar en el pagament d’unes quotes de cotització més elevades de les que realment correspondrien.

En definitiva, el  sistema Cret@ comporta un canvi radical envers el plantejament utilitzat fins ara per a l’intercanvi de dades entre les empreses i la Tresoreria General de la Seguretat Social, deixant sota la responsabilitat de les empreses o dels seus assessors la comprovació de la veracitat de les dades i per tant del correcte pagament de les quotes a la Seguretat Social.

Si estàs pensant obrir una botiga, un dels aspectes que més t’ha de preocupar ha de ser triar el local, on  ubicar-la, que probablement serà la decisió estratègica més important que hauràs de prendre i, també, la més difícil de canviar. Actualment hi ha molt negoci comercial que s’està orientant a la venda online i no precisen local, però la venda tradicional sí que requereix un establiment i, decidir on obrir la botiga, serà un element clau per l’èxit de l’activitat.

El fet més diferencial alhora de decidir l’ubicació a triar i la importància que això té, molt probablement, serà la quantitat de persones que passin per davant de l’establiment, fet que acabarà condicionant la teva xifra de vendes. Per tant, l’elecció d’ubicació de l’establiment comercial tradicional, serà un factor clau de la viabilitat del projecte empresarial, probablement la decisió estratègica més important.

En els carrers no només estem per comprar, també hi estem per fer moltes altres coses, per tant, la visibilitat de l’establiment, l’afluència de pas de vianants, envoltar-se d’altres botigues i serveis, aparcament, restauració, oci, etc., seran factors claus. També pels establiments més de proximitat, serà diferent el resultat d’estar ubicats en un carrer amb transit de vianants que en un poc transitat.

Intentarem facilitar algunes idees o criteris de cara a fer una bona selecció, extreta de diferents especialistes en ubicació d’establiments comercials:

1.- Estar proper a altres comerços, és a dir, formar part d’un ecosistema amb altres tendes. Fins i tot, situar-se allà on està la competència. Està clar que el millor no és tenir competència, però posats a tenir-la, que estigui propera per poder competir. Si té èxit i és una element arrossegador, si no estem situat a prop, difícilment podrem competir. Com més oferta, més atrets se sent el consumidor. Aquest primer criteri consisteix en, primer, on hi hagi molta oferta comercial o, segon, al costat d’un element comercial arrossegador, com són els grans establiments, grans marques,… El Mercat Municipal de Castellar del Vallès, amb el Mercadona en el seu interior és un exemple de concentració comercial i d’element arrossegador.

2.- La quantitat de persones o vianants que passin per davant de l’establiment diàriament és un element clau. Aquí requereix un esforç de parar-se a comptar-ho en totes les franges horàries i en tots els dies comercials de la setmana. És a dir, no es tracta només que el carrer sigui molt transitat, sinó també que passin per davant de l’establiment. Quants passen, homes, dones, edats, a quines hores… ens determinarà el tipus de possible consumidor que hi ha a la zona i, així, poder analitzar si coincideix amb el nostre consumidor potencial desitjat i si aquest és suficient per garantir la viabilitat del nostre establiment.

Hi ha diferents factors a considerar, si el carrer no és exclusiu per a vianants, els vianants poden passejar o circular més per una vorera que per una altra, si el carrer és molt ample des de l’altre vorera la visibilitat no serà tant bona, també poden desviar-se abans si troben carrers abans d’arribar on estem situats,…

Esbrinar-ho només es pot fer comptant les persones que passen. És complicat i, segons quins carrers d’algunes ciutats, fins i tot podem trobar estudis. Un sistema una mica rupestre és el agafar el comptador de persones i passar-se hores davant del local comptant persones.

Però, com en tots els àmbits, la tecnologia també ha arribat aquí i no només és aplicable a les noves ubicacions, també per a les activitats actuals. Hi ha una empresa anomenada T-Cuento, que mesura el flux de gent les 24 hores i permet conèixer amb exactitud aquest moviment. De fet, permet mesurar no només les persones que passen per davant de l’establiment, sinó que també permet comptar d’aquelles les que miren l’aparador i les que entren… per tant, una eina molt potent per al sector.

3.- Un altre aspecte és la visibilitat. Òbviament el tràfic és molt important, però si no ens veuen, si el consumidor no és capaç de veure’ns, de poc serveix. La gent ha de poder veure l’aparador o bé el rètol i acabin entrant.

S’ha de tenir cura de no quedar tapat per una marquesina de bus, per un quiosc, si el local està soterrat perquè està a un nivell inferior que el carrer,… Segurament serà més interessant un local amb bona visibilitat però en un carrer menys transitat que no un de situat en un carrer molt transitat però amb pitjor visibilitat.

4.- Finalment, la zona d’influència i l’existència de barreres invisibles, també són elements a considerar. Són tots aquells possibles clients que formin part de la zona d’influència, que estiguin propers tot i que vinguin expressament encara que no passin per davant de manera habitual.

També, comercialment, existeixen unes barreres més de caire psicològic que són els obstacles urbanístics. Creuar ponts que sobrepassen rius, vies de tren, autopistes, grans avingudes,… són d’aquestes anomenades barreres psicològiques que difícilment faran que els compradors les superin per venir a comprar, tot i que pugui ser una distancia prou curta.

En resum, amb ganes d’observar i podent reforçar-ho a través de la tecnologia i analitzant l’entorn i característiques que s’han esmentat, ens poden permetre decidir-nos per seleccionar un establiment amb més garanties d’èxit que si no es consideren totes aquestes qüestions. D’altra banda, al ser la decisió estratègica pràcticament més importa a l’hora d’obrir un establiment comercial tradicional, cal fer tots els esforços possibles per tal de trobar aquella ubicació que serà més adient i convenient per la nostra activitat.

El Consell de Ministres ha donat llum verda a dos avantprojectes de llei amb mesures de foment dels autònoms i de l’economia social. Mesures de gran interès que milloren les actuals i que ja fa temps que els experts del sector reclamen.

Una de les més reivindicades i que es considera de gran interès, és la possibilitat de contractar treballadors sense perdre els incentius de la tarifa plana a la Seguretat Social, capitalitzar el 100% de la prestació d’atur per finançar inversions amb independència de l’edat i recuperar aquesta prestació fins a 60 mesos després d’haver iniciat l’activitat emprenedora.

També altres com l’ampliació de les bonificacions a autònoms col·laboradors o el reforç de la protecció dels autònoms dependents.

Aquestes mesures es recullen a l’avantprojecte de llei de Promoció del Treball Autònom i Economia Social del mes passat, i faltarà veure com queda definitivament la llei, aprovació prevista per les properes setmanes.

També presentarà modificacions en l’àmbit de l’economia social amb mesures per facilitar la incorporació de nous socis.

Mesures anunciades:

1.- Ampliació de la tarifa plana per autònoms que contractin

Fins ara només es podien beneficiar de la tarifa plana els autònoms sense treballadors al seu càrrec. Dret que es perdia en el moment de contractar algun treballador.

2.- Compatibilitat entre cobrar la prestació d’atur i donar-se d’alta d’autònom

Les persones donades d’alta en RETA, sense limitació d’edat, podran comptabilitzar treballar i cobrar la prestació d’atur durant un màxim de 9 mesos. Fins ara només es podien acollir els autònoms menors de 30.

3.- Ampliació de l’ajornament de la prestació d’atur.

Els autònoms, sense limitació d’edat, podran sol·licitar recuperar el cobrament de la prestació d’atur fins als cinc anys (60 mesos) després d’haver iniciat una activitat per compte propi. D’aquesta manera es reforça el mecanisme de segona oportunitat: L’avantprojecte però, esmenta que a partir dels 24 mesos caldrà justificar causes econòmiques o organitzatives, sempre difícil d’aconseguir justificar.

4.- Ampliació de destinacions de la capitalització de l’atur.

Sense limitacions d’edat, la capitalització es podrà destinar a:

• Capitalitzar el 100% de la prestació d’atur en un únic pagament per finançar la inversió i despeses inicials d’una nova activitat.
• Cobrar només una part i utilitzar la resta per a l’abonament de les quotes a la Seguretat Social.
• Destinar la totalitat de la prestació a l’abonament de les quotes socials.

El primer d’aquests punts, fins ara, només era possible fer-ho quan els homes tenien menys de 30 anys i les dones menys de 35, a més de les persones amb discapacitats.

També es podrà aportar al capital social de tot tipus de societat mercantil de nova creació i utilitzar la capitalització per les despeses de constitució.

5.- Ampliació de la bonificació dels autònoms col·laboradors

Augmentarà l’ajut previst per a l’alta de nous familiars col·laboradors fins als 24 mesos, des dels 18 actuals, però aquests 6 mesos addicionals només serà del 25%.

6.- Més protecció pels autònoms dependents

Es crearà la possibilitat que els anomenats TRADE puguin contractar a un treballadors en situacions de baixa per maternitat, paternitat o per atenció a menors de 7 anys, amb l’objectiu de fomentar la conciliació i equiparar els seus drets a la de la resta de treballadors.

7.- Impuls de l’economia social

S’intentarà modernitzar i simplificar la regulació d’aquest tipus de societats, facilitant la incorporació de socis i la participació a la mateixa.

Es preveu una bonificació de 800€ anys durant els 3 primers anys per facilitar la incorporació de socis treballadors o treballadors d cooperatives i societats laborals. Els menors de 30 les quanties seran de 1.650€, mateix import per a persones en risc d’exclusió social.

8.- Reserva de mercat per economia social en licitacions públiques

S’ampliaran les reserves de participació per aquests tipus d’empreses i s’inclouen a empreses d’inserció. Es fixaran percentatges mínims de determinats contractes a nivell nacional, autonòmic i local.

En fi, caldrà estar atents a veure com i quan finalment es publica aquesta nova regulació per autònoms i emprenedors.

En data 28 d’abril d’enguany, el BOE va publica la Llei 5/2015, de 27 d’abril de foment del finançament empresarial.

Entre els aspectes més destacats, trobem els següents:

Vigència: a partir del 29 d’abril del 2015, l’endemà de la seva publicació.

Finalitat de la norma: per una banda, fer més accessible i flexible el finançament bancari a les pimes, potenciant la recuperació del crèdit bancari i, en segon lloc, avançar en el desenvolupament de mitjans alternatius de finançament, fixat les bases reguladores necessàries per enfortir les fonts de finançament corporatiu directa o finançament no bancari.

Aspectes més rellevants:

–      S’estableixen drets irrenunciables a les pimes, en els supòsits de cancel·lació o reducció del flux de finançament per part de l’entitat de crèdit: dret a un preavís quan l’entitat tingui la intenció de no prorrogar, extingir o reduir en més d’un 35% el flux de finançament i el dret a que l’entitat li faci arribar l’informe d’informació financera – pime, on consti la situació financera i la valoració del risc creditici.

–      Es refon en aquesta llei el règim jurídic de la titulització: regulació dels fons de titulització i de les societats gestores dels mateixos, la Llei introdueix importants novetats en el seu règim legal.

–      Es modifica el règim d’emissió d’obligacions en les societats de capital:

• Es permet a les societats de responsabilitat limitada, amb alguns límits, l’emissió d’obligacions i altres valors que reconeguin o creïn deute (excepte obligacions convertibles en participacions socials).

• S’elimina el límit màxim que impedia emetre obligacions a les societats anònimes i comanditàries per accions per sobre dels seus recursos propis.

• Es modifiquen les competències per acordar l’emissió d’obligacions: és competent l’òrgan d’administració -excepte disposició contrària en els Estatuts-, sent competència de la junta general d’accionistes l’emissió d’obligacions convertibles en accions.

• Se suprimeix el requisit previ d’anunci de l’emissió en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil.

• Es modifica la regulació dels sindicats d’obligacionistes.

–      Regulació de les plataformes de finançament participativa («crowdfunding»): Si bé el terme crowdfunding es refereix a una gran varietat de maneres de finançament, que tenen com a element comú l’ús d’una plataforma tecnològica en línia per a presentar projectes i recaptar fons, aquesta llei regula un tipus de crowdfunding, el que té un component financer (l’inversor espera rebre una remuneració per la seva participació) quedant fora de l’àmbit d’aquesta norma el crowdfunding instrumentat mitjançant compravendes, donacions o préstecs sense interessos.

• La Llei regula les plataformes que exerceixin la seva activitat en territori nacional.

• Estableix una reserva d’activitat a favor de les plataformes que compleixin els requisits de constitució i exercici d’activitat establerts en la Llei.

• Els projectes que poden ser objecte de finançament participativa només podran ser projectes de tipus empresarial, formatiu o de consum.

• Prohibeix que exerceixin activitats reservades a les empreses de serveis d’inversió o entitats de crèdit.

• Necessiten autorització prèvia per exercir la seva activitat, havent de complir, per obtenir-la i mantenir-la, una sèrie de requisits.

• Han de complir unes normes de conducta.

–      Millora del règim jurídic de les societats de garantia recíproca i de les societats de refiançament. Aquestes societats han d’aplicar les normes sobre idoneïtat d’administradors i directius d’entitats de crèdit.

–      Estableix un nou règim jurídic per als establiments financers de crèdit («EFC») que no tenen la condició d’entitats de crèdit, encara que seguiran subjectes als sistemes de supervisió i regulació financeres d’aquestes entitats. Són empreses autoritzades que es dediquen a la concessió de préstecs i crèdits, el factoring, l’arrendament financer, concessió d’avals i garanties, etc.

–      Règim transitori: S’estableix règim transitori, per:

• Procediments d’autorització de creació de societats de garantia recíproca en curs.
• Adaptació a la nova normativa per a societats de garantia recíproca.
• Transformació d’establiments financers de crèdit en entitats de pagament o de diners electrònic híbrides.
• Procediments d’autorització en curs d’establiments financers de crèdit.
• Informació comptable a remetre pels establiments financers de crèdit.
• Adaptació a la nova normativa per a societats gestores de fons de titulització.
• Els fons de titulització i les titulitzacions de drets de crèdit futurs.
• Les societats les accions estiguin sent negociades exclusivament en un sistema multilateral de negociació, que assoleixin una capitalització borsària superior a cinc-cents milions d’euros.
• Emissions d’obligacions de conformitat amb la Llei 211/1964, de 24 de desembre, sobre regulació de l’emissió d’obligacions per societats que no hagin adoptat la forma d’anònimes, associacions o altres persones jurídiques i la constitució del Sindicat d’Obligacionistes.
• Exercici previ de l’activitat de les plataformes de finançament participativa.

Disposicions afectades:

Modifica:

– La Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.

– La Llei 44/2002, de 22 de novembre, de Mesures de Reforma del Sistema Financer.

– La Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’Institucions d’Inversió Col·lectiva.

– La Llei 26/2006, de 17 de juliol, de mediació d’assegurances i reassegurances privades.

– La Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis.

– La Llei 22/2014, de 12 de novembre, per la qual es regulen les entitats de capital de risc, altres entitats d’inversió col·lectiva de tipus tancat i les societats gestores d’entitats d’inversió col·lectiva de tipus tancat, i per la qual es La Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’Institucions d’Inversió Col·lectiva.

– La Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats.

– La Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es La Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l’assegurança de dependència i per la qual s’estableix determinada norma tributària.

– La Llei 16/2014, de 30 de setembre, per la qual es regulen les taxes de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

– La Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit.

Deroga:

– La Llei 211/1964, de 24 de desembre, sobre regulació de l’emissió per societats que no hagin adoptat la forma d’anònimes, associacions o altres persones jurídiques i la constitució del Sindicat d’Obligacionistes.

– Els articles 5, 6 i 7 de la Llei 19/1992, de 7 de juliol, sobre règim de societats i fons d’inversió immobiliària i sobre fons de titulització hipotecària, excepte per als fons de titulització hipotecària que s’haguessin constituït amb anterioritat a l’aprovació d’aquesta Llei.

– L’article 16 del Reial decret llei 3/1993, de mesures urgents sobre matèries pressupostàries, tributàries, financeres i d’ocupació.

En més d’una i dues ocasions, diem alguna cosa a alguna persona o grup de persones, ja siguin amics, família i també i principalment, en l’àmbit professional i, sorprenentment, el resultat és ben diferent del que nosaltres esperàvem. A més, en moltes ocasions això acaba representant un conflicte o bé un malentès. I les persones emprenedores que inicien un projecte?

Doncs encara és més important que el nostre missatge arribi tal com volem i desitgem que arribi. Comunicar és intentar aconseguir alguna cosa d’una o varies persones. Ho aconseguim?

En tots els àmbits de la societat, la comunicació efectiva, se capaços d’expressar-nos i comunicar-nos de manera eficient, és a dir, d’aconseguir influir en els altres d’alguna manera, és clau per poder progressar. Necessitem millorar les nostres habilitats comunicatives. Nosaltres mateixos seríem un bon exemple que necessitem millorar.

A continuació us narrem algunes de les recomanacions dels professionals i experts en aquest àmbit. A més, a punt d’iniciar la campanya electoral, també ens serà molt pràctic per detectar els polítics que són capaços de fer calar el seu missatge…

Recomanacions

–      Ser breu i no repetir-nos. Reiterar el missatge donant masses explicacions, una i una altra vegada, farà que el interlocutor desconnecti i es pugui arribar a sentir menyspreat, sense capacitat per entendre-ho. Millor donar un missatge senzill i clar que repetir-lo.

–      Anar al gra, ser concrets. No utilitzar les generalitzacions, especificar allò que realment volem.

–      No tornar endarrere. Recordar assumptes del passat i tornar a treure conflictes, no ens farà avançar de cap manera ni aconseguir res més que recordar aspectes negatius i incomodar a l’altra part. Del passat s’ha d’aprendre, sobretot a no repetir errades i a donar la volta a aspectes negatius per convertir-los en positius.

–      Lloc i espai per parlar. En funció del què hem de tractar, haurem de preparar o trobar el lloc més ideal. Si s’ha de tractar algun tema difícil o personal, sempre millor fer-ho en privat. En canvi, les felicitacions, millor que siguin amb més públic, on tothom pugui escoltar-ho. No cal afalagar amb excés, però sí de manera natural i quan toqui. Els altres es sentiran valorats i millorarem la seva autoestima.

–      Ordenat, si hem de tractar més d’un punt, anar un per a un, no treure més d’un tema a la vegada, sobretot si no tenen res a veure entre sí.

–      La comunicació no verbal, és molt més important “com” diem les coses, la manera de dir-ho, casi que el què diem.

–      L’absolutisme no és bo. No cal utilitzar coses com “sempre igual” o “sempre fas el mateix”. No s’ha d’etiquetar a ningú. Millor utilitzar “a vegades”, “tot sovint”… Millor dir “això és una mentida” que no tractar algú de “mentider”!!

–      Una crítica constructiva, millor remarcar-la sobre el comportament i no sobre la persona en sí.

–      Empatia, posar-nos al lloc dels altres sempre ens donarà una visió molt més oberta a entendre els comportaments de les altres persones.

–      Repreguntar, fer preguntes per intentar esbrinar si s’ha entès el missatge que estem intentant donar i, quan ens expliquen alguna cosa, fer preguntes que confirmin allò que ens pensem que hem entès.

–      Escoltar, tot i que el posem l’últim, potser és el més important, saber escoltar és clau per poder comunicar-nos millor.

Aquestes són algunes, segons els experts, de les consideracions que hem de fer per intentar millorar la nostra comunicació. Segur que trobaríem moltes més coses, però d’aquesta relació, posar-ne alguna en pràctica, ja ens farà millorar, que en definitiva és del que es tracta, com a les persones emprenedores, de seguir avançant.

En aquesta entrada al nostre bloc aprofitem per fer un resum de les principals obligacions que afecten a un gran nombre d’autònoms i PIME al llarg d’aquest any 2015.

És una selecció dels més habituals però no és, en cap cas, estrictament el que s’ha de fer atenent a les particularitats i casuística de cada empresa. Són els tràmits més habituals que realitzen les empreses, però no contempla altres impostos ni a les empreses amb grans volum.

Sempre, cas de tenir algun dubte o voler ampliar informació, cal accedir directament a l’agència tributaria i, si cal, fer una consulta vinculant.

Gener 2015:

Fins el dia 20:

• Retencions quart trimestre 2014: models 111 y 115

Fins el dia 30:

• IRPF: Pagaments fraccionats Renta quart trimestre 2014:
  • Estimació directa: model 130
  • Estimació objectiva: model 131
• IVA:
  • Quart trimestre 2014. Autoliquidació: model 303
  • Quart trimestre (o any 2014). Declaració recapitulativa de operacions intracomunitàries: model 349
  • Resum anual 2014: model 390

Febrer 2015:

Fins el dia 2:

• Retencions, resum anual 2014: models 180 y 190

Març 2015:

Fins el dia 2:

• Declaració anual de operacions amb tercers, any 2014: model 347

Abril 2015:

Fins el dia 20:

• Retencions primer trimestre 2015: models 111 y 115
• IRPF: Pagos fraccionats Renta Primer trimestre 2015:
  • Estimació directa: model 130
  • Estimació objectiva: model 131
• Societats: Pagaments fraccionats exercici en curso
• Règim general: model 202
• IVA:
  • Primer trimestre 2015. Autoliquidació: model 303
  • Primer trimestre 2015: Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: model 349

Maig – Juny 2015: Declaració anual de la renda

Des de l’11 de maig fins el dia 25 de juny:

• Esborrany i declaració anual 2014 amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte: models D-100 y D-714

Des de l’11 de maig fins el dia 30 de juny:

• Esborrany i declaració anual 2014 amb resultat a retornar, renuncia a la devolució, negatiu i a ingressar sense domiciliació: models D-100, D-714

Juliol 2015:

Fins el dia 20:

• Retencions segon trimestre 2015: models 111 y 115
• IRPF: Pagaments fraccionats Renda segon trimestre 2015:
  • Estimació directa: model 130
  • Estimació objectiva: model 131
• IVA:
  • Segon trimestre 2015. Autoliquidació: modelo 303
  • Segon trimestre 2015: Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: model 349

Fins el dia 27:

• Impost de societats:
• Declaració anual 2014. model 200

Octubre 2015:

Fins el dia 20:

• Retencions tercer trimestre 2015: models 111 y 115
• IRPF: Pagos fraccionats Renda tercer trimestre 2015:
  • Estimació directa: model 130
  • Estimació objectiva: model 131
• Societats: Pagaments fraccionats exercici en curs
• Règim general: modelo 202
• IVA:
  • Tercer trimestre 2015. Autoliquidació: model 303
  • Tercer trimestre 2015: Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: model 349

Desembre 2015:

Fins el dia 21:

• Societats: Pagaments fraccionats exercici en curs
• Règim general: model 202

Fins el dia 31:

• Renda: Renuncia o revocació estimació directa simplificada i estimació objectiva (mòduls) para 2016 y successius: Models 036 y 037
• IVA: Renuncia o revocació règim simplificat i agricultura, ramaderia i pesca per a 2016 y successius: models 036 y 037